La paraula patriarcat procedeix del grec patér-patrós (pare, avantpassat, fundador) i archô (manar). Ha estat un dels conceptes més utilitzats en el moviment feminista i la història de les dones. A la fi de la dècada dels seixanta, es va desenvolupar en el feminisme la recerca de teories per abordar l’anàlisi de la subordinació de les dones i intentar explicar la desigualtat existent entre els sexes. El moviment feminista va qüestionar la definició clàssica de patriarcat entesa des del segle XVII com el "dret del pare", en referir-se al sistema que històricament deriva de les legislacions grega i romana i en les quals el cap de família d’una unitat domèstica exerceix un poder legal i econòmic absolut sobre els altres membres que la composen, tant dones com homes. L’ús tradicional del concepte patriarcat tendeix a considerar que comença en l’antiguitat clàssica i acaba en el segle XIX amb la concessió de drets civils a les dones. No obstant això, aquest ús distorsiona la realitat històrica, ja que la dominació patriarcal dels caps de família és anterior a l’antiguitat clàssica i, d’altra banda, en el segle XIX la dominació masculina dins de la família canvia però no finalitza (Lerner 1990: 340).
Segons Carole Pateman (1988), malgrat que el patriarcat es refereix a una forma de poder polític totalment vigent en l’actualitat, la seva definició resulta una mica ambigua i confusa. Planteja que és necessari distingir clarament tres formes de patriarcat, no excloents entre elles:
1. El pensament patriarcal tradicional, que assimila totes les relacions de poder al dret patern o regla del pare i ofereix tota una mitologia sobre com, a partir de la família patriarcal, va sorgir la societat política.
2. La teoria del patriarcat clàssic, que sosté que el poder patriarcal i el poder polític no són anàlegs, sinó idèntics. Els fills neixen sota la subjecció dels seus pares i, per tant, sota subjecció política. El dret polític, en conseqüència, és natural, no convencional, i el poder polític és paternal i té el seu origen en el poder procreador del pare.
3. El patriarcat modern, que consisteix en la transformació, a la fi del segle XVII, de la teoria clàssica del patriarcat, mitjançant les aportacions dels teòrics del contracte social. Es tracta del patriarcat modern "fraternal contractual" i estructurador de la societat civil capitalista.
Un dels primers intents de redefinició del terme patriarcat va ser el de Kate Millet (1970), que el va considerar com una institució política, una xarxa d’estructures socials que tenia com a nexe comú i articulador el caire polític de les relacions entre els sexes. Millet va donar un nou sentit a la definició clàssica de patriarcat. Per a ella no es tractava del dret dels pares, sinó del dels homes en general i dels marits en particular, drets destinats a estructurar les relacions de poder i de domini sobre les dones, amb la finalitat de garantir al gènere masculí el seu exercici de control sobre el gènere femení. La seva famosa afirmació de “el personal és polític” es va convertir en un eslògan molt acceptat pel moviment feminista, donant lloc a una nova perspectiva: les relacions entre els sexes havien de ser considerades com una de les dimensions fonamentals de la societat i, en conseqüència, calia incloure-les en la teoria social i la política.
Al mateix temps, la institució de l’heterosexualitat obligatòria va ser qüestionada, en especial pel feminisme lesbià. L’heterosexualitat va deixar de ser considerada com un fet natural i es va passar a veure-la com una institució política creada pel patriarcat, una institució que garanteix l’accessibilitat al cos de les dones per part dels homes. Adrienne Rich, tenint en compte la relació existent entre heterosexualitat i domini masculí, va utilitzar el concepte d’heterosexualitat obligatòria i va posar en dubte que l’opció heterosexual pogués ser triada lliurament degut a la seva imposició com a norma. Al mateix temps va definir el concepte del continuum lesbià que inclou una àmplia gamma d’experiències de dones entre dones al llarg d’una continuïtat on no existeixen jerarquies de valor, on la relació sexual es pot donar o no i on tenen lloc les diferents maneres en què les dones s’han resistit a l’ordre patriarcal en els diferents contextos històrics.
Les estudioses del patriarcat, conscients que el dret dels homes estructura les relacions de poder sobre el cos de les dones, van dirigir bàsicament la seva atenció a la subordinació de les mateixes, considerant la reproducció i/o la sexualitat femenines com les claus del patriarcat. En paraules de Victòria Sau (1990: 237-238), “el patriarcat consisteix en una presa de poder històrica per part dels homes sobre les dones, l’agent ocasional de la qual va ser d’ordre biològic, si bé elevat aquest a la categoria política i econòmica. Aquesta presa de poder passa forçosament per la submissió de les dones a la maternitat, la repressió de la sexualitat femenina i l’apropiació de la força de treball total del grup dominat, del qual el seu primer però no únic producte són els fills”.
Així doncs, la repressió de la sexualitat femenina i la divisió del treball per sexes van ser les dues primeres manifestacions del patriarcat. La sexualitat de les dones està sotmesa a la dels homes, de manera que la descripció i interpretació dels òrgans sexuals femenins tenen com a codi el fal·lus i la reproducció. D’altra banda, la divisió entre treball domèstic i treball productiu social no ha desaparegut. En realitat, el treball de cura femení es considera encara per molta gent com natural, estàtic i gratuït i el masculí, en canvi, com social, mòbil i remunerat.
En variades ocasions, especialment entre aquelles investigadores preocupades per analitzar els processos històrics a través dels quals es va establir i institucionalitzar el patriarcat, es confereix a aquest últim un significat més extens. En aquest sentit, Gerda Lerner (1986) també comparteix la premissa que els homes es van apropiar de la capacitat sexual i reproductiva de les dones, però amplia la definició de patriarcat, vinculant-la a profunds canvis en l’organització del parentiu i en les relacions econòmiques, a l’aparició de burocràcies civils i religioses lligades al desenvolupament dels primers estats i al sorgiment de cosmogonies amb un paper actiu de nous déus masculins. Per la seva banda, Sara Morace (1993) insisteix que el naixement del patriarcat va ser acompanyat d’una cadena ininterrompuda de coercions que implicaven l’ús de la força i la presència d’especialistes per a exercir-la. Els criteris reguladors de les societats matrístiques, anteriors al patriarcat, són desmantellats, segons l’autora, per la imposició del poder masculí. D’aquesta manera, l’igualitarisme és substituït per la competència. La llibertat és minvada per la coerció. Les decisions col·lectives cauen davant la privació de drets polítics per a gran part de la població (dones, nens/es, estrangers/eres). Els càrrecs polítics es converteixen en hereditaris, permanents i retribuïts. La propietat privada fa la seva aparició. En realitat transpiren encara les influències del llibre de Friedrich Engels Los orígenes de la familia, de la propiedad privada y del Estado (1884), que confirmava la concepció materialista de la història i les concepcions de la societat primitiva que Karl Marx i ell mateix havien elaborat .
Als Estats Units, el concepte de patriarcat va calar profundament durant la dècada dels 70. Poc després es va afermar a Europa. En altres països d’Amèrica, Àsia i Àfrica, no va ser ben rebut fins a mitjans dels anys vuitanta, degut probablement al temor que la lluita contra el patriarcat trenqués la solidaritat de les dones d’esquerra amb els seus homes en les guerres d’alliberament contra el colonialisme (Rivera 1994: 74-75). No obstant això, des dels inicis, el nou concepte de patriarcat també va tenir els seus detractors/es, que consideraven que donava una excessiva importància a la biologia, a la sexualitat i sobretot al paper actiu dels homes en l’opressió de les dones.
LERNER, G. The Creation of Patriarchy. Oxford, University Press, 1986. Trad. castellana La creación del patriarcado. Barcelona, Crítica, 1990.
MILLET, Kate: Sexual Politics. Londres, 1971. Trad. castellana Política sexual, Madrid, Cátedra, 1971.
PATEMAN, C.: The sexual contract, Stanford, University Press, 19 88. Trad. castellana El contrato sexual. Barcelona, Anthropos, 1995.
RICH, A.: Compulsory Heterosexuality and Lesbian Existence. En Blood, Bread, and Poetry, W W Norton & Co Ltd, 1987. Traducción castellana Sangre, pan y Poesía, Barcelona, Icaria, 2001.
RIVERA, M.: Nombrar el mundo en femenino. Pensamientos de las mujeres y teoría feminista. Barcelona, Icaria, 1994.
SAU, V.: Diccionario ideológico feminista, Barcelona, Icaria, 1991.