El lema treball remunerat és un dels resultats de la ruptura conceptual que, a finals de la dècada dels 70 del segle XX, els científiques socials varen fer possible tot revisant el concepte de treball. L’enfocament teòric que, a l’actualitat, hom reconeix sota el paraigües plural de la perspectiva de gènere va ser fruit, primer, del debat entre el feminisme i el marxisme; i, segon, de les revisions historiogràfiques de la industrialització que varen fer possible vindicar i reconèixer la presència de les dones en el món del treball.

El lema de treball remunerat o treball assalariat es fa servir tot oposant-lo al de treball no remunerat o treball domèstico-familiar. L’objectiu d’aquesta distinció és posar de manifest que les anàlisis i els registres estadístics convencionals consideren el concepte de treball únicament com a sinònim d’ocupació, (Carrasco-Mayordomo-Domínguez-Alabart, 2004). Un fet que oculta i no reconeix l´abast del treball femení perquè emmascara les absències femenines en el mercat laboral. I no reconeix com a treball, ni socialment ni econòmicament, les tasques domèstico-familiars de manteniment i cura de la llar-família i de les persones que hi conviuen. Tasques que fan majoritàriament les dones en tenir-les atribuïdes socialment i culturalment per raó de sexe.

L’encert d’aquesta ruptura ha fet possible, durant aquestes tres darreres dècades, analitzar la realitat del treball de manera més completa i rigorosa, al mateix temps que posava de manifest la complexitat del treball femení. La diversitat d’enfocaments que acompanyen aquestes anàlisis ha permès, entre d’altres qüestions, reconèixer l’ambivalència i ambigüitat de les dones en relació al treball (Borderías, 1996). Unes característiques que presideixen la vida quotidiana de la majoria de dones adultes de les societats industrialitzades, on es veuen obligades a fer compatible el treball remunerat i el treball domèstico-familiar. La constatació d’aquesta doble presència femenina ha fet possible, a més, la comptabilització d´una càrrega total de treball, gràcies a la mesura de l’ús horari del temps. Una mesura que palesa com aquesta càrrega afecta sempre majoritàriament més les dones que els homes (Durán, 1991).

Aquestes mateixes anàlisis són les que permeten veure, també, com la "ceguesa de gènere" presideix bona part de les polítiques públiques desenvolupades entorn el treball, a la UE, en aquest darrer període. Els pocs balanços existents hores d’ara (Rubery-Grimshaw-Smith-Figuereido, 2002) consideren que el seu principal inconvenient és la lògica estrictament productivista a la qual estan sotmeses. És a dir, aquests balanços reconeixen la importància del fet que la majoria de polítiques d´igualtat i acció positiva, a favor de les dones a la UE, hagin estat polítiques orientades a promoure l’ocupació femenina. Confirmen, així mateix, que aquestes actuacions han suposat el seu reconeixement en l’agenda política i fins i tot un volum important de recursos econòmics. Però la migradesa dels resultats obtinguts no fan sinó validar la força de l’inconvenient al·ludit. Essent, de nou, les pròpies dades estadístiques, tot i incompletes, el millor indicador de la persistència de les desigualtats de gènere en el mercat laboral i del desigual repartiment de la càrrega total de treball entre homes i dones. Una situació que resulta especialment remarcable en els països del sud d’Europa on, a més, les tradicions socioculturals entorn el model familiar toleren un fort absentisme masculí de les tasques domèstico-familiars.

Les dificultats d’aquestes polítiques tenen a veure, doncs, amb la ja citada lògica productivista que només s’orienta a moure les dones vers el mercat laboral i oblida o menysté les actuacions a favor de moure els homes cap a l’àmbit domèstico-familiar. Dit en altres paraules: que s’absté de promoure polítiques que afavoreixin la distribució equitativa de la càrrega total de treball entre homes i dones. Unes actuacions que tenen, sens dubte, el temps de treball com a eix bàsic d’actuació. Les actuals estratègies europees d´ocupació en són un exemple paradigmàtic. L’objectiu prioritari d’aquestes polítiques és augmentar l’ocupació femenina¹. Una fita que s’ha constatat com a inassumible tot i haver-se promogut conjuntament amb les denominades polítiques de conciliació de la vida laboral i familiar². Polítiques de conciliació que, lluny de respondre a una demanda social plenament explicitada, troben el seu principal escull en el fet d’estar dissenyades com si la conciliació fos una qüestió que només afecta les dones. I obliden que el treball és alguna cosa més que l’ocupació i que el temps no és només l’horari, com el saber propiciat per les científiques socials posa contínuament de manifest.

Les sortides en aquesta situació no semblen senzilles. La pròpia UE constatava, l’any 2002, el fracàs de les actuacions dutes a terme per reduir la discriminació salarial, malgrat els esforços realitzats al llarg d’una dècada. I, en aquest punt, cal recordar que la discriminació salarial és una de les discriminacions més conegudes i la que probablement procura més i millors acords i discursos. Tot i així, eI camí obert per aquestes polítiques d’ocupació és irrenunciable i la pròpia discriminació salarial és exemple de com dissenyar actuacions amb resultats positius. En concret, els països escandinaus compten amb experiències reeixides que han aconseguit remunerar treballs d’igual valor amb igual salari, a través de la revalorització de les ocupacions més feminitzades i de la corresponent minusvaloració de les més masculinitzades. Sembla que es tracta d’enfocar la paritat sota criteris d’estricta equitat democràtica i de no acceptar actuacions que plantegen les solucions a les desigualtats de gènere, en el treball en aquest cas, com si fos un problema de les dones.

BORDERÍAS, C.: “Identidad femenina y recomposición del trabajo” a A. RODRÍGUEZ i altres (ed.): El futuro del trabajo. Reorganizar y repartir desde la perspectiva de género. Bilbao, Bakeaz-CEDEM, 1996.

CARRASCO, C.; MAYORDOMO, M.; DOMÍNGUEZ M.; ALABART, A: Trabajo con mirada de mujer. Propuesta de una encuesta de población activa no androcéntrica. Madrid, CES, 2004.

DURÁN, M.A: “La conceptualización del trabajo en la sociedad contemporánea”, Economía y Sociología del Trabajo, n. 13-14, Madrid, 1991.

MARUANI, M.; ROGERAT, C.; TORNS, T. (dirs.): Las nuevas fronteras de la desigualdad. Hombres y mujeres en el mercado de trabajo. Barcelona, Icària, 2000.

RUBERY, J.; GRIMSHAW, D.; SMITH, M.; FIGUEREIDO, H: Gender Equality and the European Employment Strategy. An evaluation of the National action plans for employment, 2001, EGGE, European Commission’s Expert group on gender and employment, 2002.

PARELLA, S.: Mujer, inmigrante y trabajadora: la triple discriminación. Barcelona, Anthropos, 2003.