“Professional amb tasques d’anàlisi, intervenció i avaluació de situacions discriminatòries per raó de gènere, que incorpora en el seu àmbit d’actuació el desenvolupament de polítiques d’igualtat i el principi de transversalitat de gènere, implantant plans d’actuació que tenen per finalitat la promoció, la incorporació i l’apoderament de les dones en totes les esferes de la vida”. Aquesta definició apareix en la guia de la Diputació de Barcelona sobre agents d’igualtat i va ser treballada a partir de les conclusions i ponències del I Congrés Nacional d’Agents d’Igualtat d’Oportunitats que va tenir lloc a Pontevedra l’any 2004.

L’objectiu professional general de l’agent d’igualtat es “el d’assolir unes relacions de gènere equitatives allà on realitzi les seves tasques. Aquest treball implica garantir la igualtat d’oportunitats en l’accés i el control dels recursos i beneficis socials entre dones i homes. I a la vegada, impulsar accions que modifiquin els actuals condicionaments culturals, econòmics, polítics i socials de l’ordre patriarcal. Cada àmbit d’actuació tindrà uns objectius específics emmarcats en el seu context” (DIBA, 2007: 29). En els apartats següents ens presentaran els àmbits d’actuació de les agents d’igualtat.

Factors i criteris justificatius per a regular la figura professional de l’agent d’igualtat (DIBA, 2007: 19)

-L’agent d’igualtat és una nova professió amb una demanda creixent per part d’administracions públiques i entitats privades.

-S’ha d’assegurar les condicions laborals dels treballadors i treballadores de l’àmbit de la igualtat de gènere.

-El creixement de la demanda de selecció i contractació de persones expertes en la temàtica de la igualtat produeix desorientació de les entitats contractants, que necessita una regulació i perspectives clares.

-L’increment en la demanda ha d’anar acompanyat d’una homogeneïtzació dels continguts i la capacitació professional.

-Cal garantir el rigor tècnic i metodològic de l’agent d’igualtat; això significa treballar per la qualitat de la seva formació i de la gestió del perfil en les organitzacions.

En el nostre país, la reivindicació d’actuacions estatals en matèria d’igualtat de gènere sorgeix de les dones del moviment feminista a partir de mitjan i finals dels anys setanta. Progressivament, la institucionalització d’òrgans, programes i mecanismes de gènere en les administracions públiques a tots els nivells governamentals mostra la necessitat de comptar amb personal adient que pogués desenvolupar el nou camp d’operacions que implica el treball per garantir la igualtat entre dones i homes. Treballar per la igualtat de gènere comporta dominar i conèixer una sèrie de metodologies, tècniques i teories específiques que permetin posar en pràctica projectes i actuacions amb èxit; això fa necessari l’existència de persones amb una formació específica que ha de ser reconeguda de manera formal.

A partir de la implantació de polítiques d’igualtat de gènere el camí envers la professionalització de la figura de l’agent d’igualtat ha estat lent tot i que progressiu. Les primeres iniciatives les trobem en el camp de la formació ocupacional i eren projectes marcats per la manca de continuïtat i d’homogeneïtzació (DIBA, 2007: 21). Exemples clars van ser els projectes organitzats per l’Instituto de la Mujer per a la capacitació tècnica adreçada a actuacions centrades en l’àmbit laboral (1987); les tres edicions (1989, 1990 i 1991) del curs Tècniques per la igualtat, organitzat per l’Institut Català de la Dona en el marc del I Pla d’Igualtat d’Oportunitats de Catalunya, o el programa d’especialistes en gènere que van projectar els departaments de promoció econòmica de la Diputació de Barcelona i l’Ajuntament de Barcelona conjuntament amb associacions de dones i organitzacions sindicals l’any 1992, amb una vocació de treball local.

La Unió Europea, a partir de la dècada dels anys vuitanta, va promoure iniciatives relacionades amb la igualtat entre dones i homes i moltes d’aquestes es van dirigir a donar a conèixer i instaurar la figura de l’agent d’igualtat a l’Estat espanyol.

La incorporació de les universitats en el foment de la formació per a agents d’igualtat ha estat clau en el procés de desenvolupament i elaboració d’aquest perfil professional. Des de la Càtedra de Gènere de la Universitat de Valladolid l’any 1999 s’organitzà un dels primers cursos amb titulació universitària com agent d’igualtat. Coordinat pel departament de Ciència Política i Dret Públic, Àrea de Filosofia del Dret de la Universitat de Barcelona i la coorganització de l’Oficina de Promoció a les Polítiques d’Igualtat de la Diputació de Barcelona, l’any 2003 s’inicia el Màster en polítiques de gènere: agents d’igualtat, continuació de la Diplomatura de postgrau de Gènere i Igualtat que es realitza des del 1999. La UNED, la Universitat de Lleida, la Universitat de València o la Complutense de Madrid són altres espais acadèmics on es poden cursar titulacions universitàries amb certificació d’agent d’igualtat.

En l’actualitat existeixen moltes propostes que identifiquen les necessitats curriculars del perfil professional de l’agent d’igualtat quant a la seva capacitació teòrica, tecnicocientífica i metodològica, així com respecte a les seves competències tècniques, participatives i socials.

Malgrat la quantitat d’experiències i bones pràctiques existents, el problema fonamental que s’ha de fer front és la manca de regulació homogeneïtzada i oficial d’aquesta figura. No obstant això, des de l’any 1994 el Catàleg Nacional d’Ocupacions inclou la figura de “l’agent per a la igualtat d’oportunitats” i la de “promotors per a la igualtat d’oportunitats”.

Les conclusions de la jornada d’associacions de dones sobre l’avantprojecte de llei d’igualtat estatal que es va celebrar a Madrid a l’abril de 2006 i que van ser signades per 80 entitats de dones, exposava i demanava, entre d’altres:

-L’establiment d’un període de temps de treball per a l’atorgament de la certificació professional com a agent d’igualtat per a les persones que ja hi treballen.

-L’homologació de la formació de les agents i les promotores d’igualtat

-El reconeixement professional i la homologació de la figura professional de l’agent d’igualtat.

Per diferents factors, cap d’aquestes demandes van ser incloses en la Llei Orgànica per a la Igualtat Efectiva entre Dones i Homes 3/2007; per tant, les regulacions han de ser plantejades també des d’àmbits autonòmics.

Tot i aquests obstacles, la figura de l’agent d’igualtat es fa palesa per les múltiples experiències que s’estan portant a terme. A la província de Barcelona cal destacar la iniciativa de la Diputació de Barcelona que l’any 2006 va crear el programa d’agents d’igualtat en conveni amb el Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya. A partir de contractes ocupacionals, 25 persones varen treballar en ajuntaments de la província. A finals del 2007 es van tornar a contractar, aquest cop com a interines de la Diputació de Barcelona, a 60 persones que treballen en municipis de Barcelona com a agents d’igualtat.

Àmbits d’actuació i eines de treball

Es pot afirmar que el perfil professional de l’agent d’igualtat té dos vessants diferenciats: un de treball ‘sectorial o temàtic’ i un altre de canvi en les estructures de treball (DIBA, 2007:43), és a dir, una línia de treball més interna en qualsevol entitat o organització.

Les/els agents d’igualtat poden realitzar les seves tasques dins dels diferents àmbits d’activitat on la Llei Orgànica d’Igualtat Efectiva entre dones i homes expressa que s’ha de treballar per incorporar la perspectiva de gènere:

AGENT D’IGUALTAT: RECURSOS BIBLIOGRÀFICS

DIPUTACIÓ DE BARCELONA: Agents d’igualtat de gènere: una nova professió, Sèrie Igualtat i Ciutadania, Col·lecció documents de treball, n. 2, Barcelona, 2007.

FERNÁNDEZ, J; ARAMBURO-ZABALA, L.: “Formación profesional para especialistas en el área d’igualdad de oportunidades para las mujeres”, Revista Europea de Formación Profesional, n. 23, pp. 73-79, 2001.

JATO, E.: Agente de igualdad de oportunidades: ámbitos de actuación y competencias profesionales en género y educación social. Laiovento, 2003.

Federación estatal profesional de agentes de igualdad de oportunidades (FEAPAIO)

Asociación profesional de agentes de igualdad de Cantabria (APROCAN)

Associació professional d’Agents d’Igualtat d’Oportunitats de Catalunya

Asociación profesional de agentes de igualdad de oportunidades entre mujeres y hombres de Castilla y León

Asociación profesional de agentes de igualdad de oportunidades de Asturias

Asociación - Red de Agentes de igualdad de oportunidades de Castilla - La Mancha