En el moment en què els poders públics reconeixen que existeix una situació de desigualtat entre els gèneres, i que aquesta s’ha d’incloure en l’agenda pública per actuar i canviar aquesta situació de desigualtat i discriminació, podríem dir que és el moment en el qual neixen les polítiques públiques de gènere.

Les polítiques públiques són el conjunt d’intencions i decisions, objectius i mesures adoptades pels poders públics per a la promoció de les dones i de la igualtat entre dones i homes (Bustelo, 2004: 17).

A nivell d’Estat es situa l’origen de les polítiques públiques a partir de la creació, el 1983, del Instituto de la Mujer seguint en gran mesura el model europeu¹ i Internacional i alhora assumint recomanacions, directives i convencions tant europees com internacionals.

Pel que fa a l’àmbit local, i tenint en compte que els primers exemples daten de finals dels anys 80, no serà fins la dècada dels 90, i en part com a conseqüència d’un major nombre de dones electes, que es donen la majoria dels exemples que coneixem.

El moment d’inici i posta en marxa d’accions i polítiques d’igualtat de gènere a Catalunya ha estat heterogeni tant pel que fa a la forma com als continguts, estructures, nivell de desenvolupament i de continuïtat.

L’inici de les polítiques públiques d’igualtat de gènere a l’àmbit local es troba en estreta relació amb les reivindicacions i accions del Moviment Feminista a la Catalunya dels anys 70.

El 1976, les Primeres Jornades Catalanes de la Dona van configurar la primera agenda política respecte la millora de la situació de les dones, la igualtat i la lluita contra la discriminació per raó de sexe a Catalunya. Les dones més o menys organitzades en un ampli ventall d’entitats de dones, feministes, moviment veïnal, universitari, partits polítics o sindicats reivindicaven drets bàsics socials i polítics, recursos i serveis, en camps com el de la salut, el judicial, el laboral, el domèstic, el participatiu, etc. El primer Centre de Planificació familiar organitzat per dones del Moviment Feminista a El Prat, el 1977, simbolitza una part important d’aquesta etapa reivindicativa: la lliure disposició del propi cos desvinculant sexualitat i reproducció, l’accés a l’educació, la igualtat d’oportunitats a la feina, la lluita per la legalització de l’avortament i del divorci, la supressió de l’adulteri com a delicte només per les dones, etc.

Els primers ajuntaments democràtics, a banda de comptar amb una important incorporació de persones provinents dels moviments socials, d’alguna manera també van adoptar algunes de les seves reivindicacions.

La Coordinadora Feminista del Baix Llobregat n’és un bon exemple ja que a partir d’establir com a prioritat el consolidar els Centres de Planing existents i crear-ne de nous, ja que la Seguretat Social no cobria la medicina preventiva, els anticonceptius i la cura de la salut de les dones, aconsegueix als 80 que alguns ajuntaments com El Prat, Sant Feliu de Llobregat, Molins de Rei, Sant Joan Despí, El Papiol, el districte de Sant Martí de Barcelona assumeixin aquests recursos com a municipals.

El primers ajuntaments democràtics van adoptar algunes de les reivindicacions del moviment feminista i van municipalitzar en alguns casos serveis específics; en d’altres, van donar suport a les entitats de dones que els portaven a terme. Aquest és el cas d’alguns planings (El Prat, Sant Feliu de Llobregat, El districte de St. Martí de Barcelona, etc.) o de les aules d’alfabetització (Cornellà). A finals de la dècada dels 80, ajuntaments com el de l’Hospitalet (CAID) i Barcelona (EAD) creaven els seus propis serveis d’atenció especialitzada adscrits a les àrees de Serveis Socials i adreçats a resoldre i atendre dones amb greus problemes socials. Eren actuacions bàsicament de tres tipus: la informació dels drets de les dones i l’assessorament jurídic, l’atenció sociosanitaria i la planificació familiar, i la promoció sociocultural en el camp de la formació de persones adultes.

Els 90 son els anys de la incorporació de les dones a càrrecs públics. El major nombre de dones a les llistes fa que a la legislatura 1991-1995 hi hagi un augment notable de regidores als ajuntaments i, en conseqüència, es creen estructures i s’organitzen en un nombre important d’ajuntaments regidories que, amb denominacions diferents², s’encarregaran de dur a terme polítiques de gènere: Terrassa, Vilanova i la Geltrú, l’Hospitalet, Sant Feliu de Llobregat, Badalona, etc.

És un període en el qual trobem un nombre important d’actuacions en matèria d’igualtat de gènere, que van des d’accions concretes fins a plans integrals³. La commemoració del Dia Internacional de la Dona, el 8 de març, o una mica més endavant la del Dia Internacional contra la violència vers les dones, el 25 de novembre, diades que són el centre de programes d’activitats que s’organitzaven conjuntament amb el teixit associatiu i mobilitzaven dones i grups de dones. Alguns ajuntaments van crear en aquesta dècada els primers Consells de Dones⁴, van impulsar campanyes de sensibilització i publicacions, varen posar en marxa serveis especialitzats d’atenció psicosocial per a les dones⁵, programes de recerca, beques d’investigació per a la recuperació de la memòria històrica de les dones⁶, accions positives en matèria d’ocupació aprofitant estratègies i iniciatives comunitàries com el NOW per part d’ajuntaments com el de Vilanova i la Geltrú, nous espais de relació, projectes de promoció de les dones en tots els camps de la vida social, cultural i econòmica de les ciutats.

La segona meitat de la dècada, tant per a les institucions com per al moviment de dones, ve marcada al nostre país, per una banda, per la IV Conferència Mundial de les Dones organitzada per les NNUU a Beijing (Xina) el 1995, i, per l’altra, per un fet com l’assassinat de la Sra. Ana Orantes a mans del seu ex marit que va servir simbòlicament i públicament, per fi i de la mà dels mitjans de comunicació, per donar-li categoria de fenomen públic a la violència contra les dones i, conseqüentment, ser objecte de polítiques públiques.

La Plataforma per a l’Acció aprovada a Beijing va esdevenir, per a molts ajuntaments, un programa marc i un referent global per actuar localment, és a dir per a dissenyar actuacions planificades. Aquesta es pot considerar l’etapa dels plans locals transversals i del naixement de les estratègies públiques per atendre el fenomen de la violència vers les dones.

A l’àmbit local, la consolidació de les polítiques d’igualtat de gènere ha estat complexa. El fet de no comptar amb un marc competencial específic per regular les actuacions en matèria d’igualtat de gènere ha fet que la trajectòria de les actuacions, els models organitzatius i les estructures creades per a dur a terme les polítiques hagi estat molt heterogènia i de difícil continuïtat en el conjunt del territori.

La continuïtat en moltes ocasions ha estat fruit més de voluntarietat política en cada mandat que no pas resultat d’una planificació estratègica. En l’actualitat es percep un canvi qualitatiu a partir de l’esforç d’institucions com la Diputació de Barcelona, que han fet també l’exercici de planificar estratègicament les seves actuacions i plans i que han esdevingut un important suport als ajuntaments per organitzar i consolidar-ne les seves.

Es pot parlar de política pública a l’àmbit local si, a més a més de comptar amb una responsable política que l’ha de tirar endavant, també es compta amb una estructura i amb un pressupost. En l’actualitat els ajuntaments grans⁷ són els que tenen més consolidades estructures, organització i en algun casos equipaments encara que amb recursos humans mínims.

Als ajuntaments mitjans i petits ha estat més difícil comptar amb estructures fixes i tant el personal com els recursos econòmics han anat variant, amb la qual cosa les polítiques i accions han estat impregnades de provisonalitat i inestabilitat. Aquest ha estat un aspecte que ha caracteritzat les polítiques d’àmbit local i ha donat com a fruït una àmplia varietat de models i estructures a l’hora d’executar-les.

ASTELARRA, J.: Polítiques dels ajuntaments de Catalunya a favor de les dones. Barcelona, ICD, 1994.

BUSTELO RUESTA, M.: La evaluación de las políticas de gènero en España. Madrid, Universidad Complutense, Facultad de Ciencias Políticas y Sociología, 2004.

DDAA: Administración local y políticas de igualdad de la mujer. La intervención de las Corporaciones Locales en la promoción de la igualdad de oportunidades de la mujer. Madrid, Federación Española de Municipios y Províncias (FEMP), Comisión de la Mujer, octubre de 1992.

DDAA: Dona i Municipi. Propostes d’actuació local sobre els Acords de Pequín. Barcelona, Federació de Municipis de Catalunya (FMC), 1998.

DDAA: Planificant. Propostes metodològiques d’elaboració de plans d’igualtat locals, Col·lecció Guies Metodològiques. Diputació de Barcelona, 2002.

FUNDACIÓ CIREM: Estudi d’identificació i avaluació de bones pràctiques en accions d’igualtat d’oportunitats, Fundació CIREM, Projecte europeu ESTELA, Barcelona, 1998.

GARCIA SÀNCHEZ, A.: “Polítiques públiques adreçades a les dones en l’àmbit de l’administració local al Baix Llobregat” a DDAA: Les dones al Baix Llobregat i altres escrits, Materials del Baix Llobregat, n. 4, 1998, Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat.

GRÀCIA FERNÀNDEZ, I.: “Els centres de ‘Planing’ del Baix Llobregat: la seva creació, la seva història” a DDAA: Les dones al Baix Llobregat i altres escrits, Materials del Baix Llobregat, n. 4, 1998, Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat.

GRAU, E.: “De la emancipación a la liberación y la valoración de la diferencia. El movimiento de mujeres en el Estado español 1965-1990” a DUBY, G.; PERROT, M.: Historia de las mujeres en Occidente, Santillana S.A. (1993)-Circulo de Lectores, Barcelona, 1994, pp. 672-683.

INSTITUTO DE LA MUJER: Declaración de Beijing y Plataforma para la Acción. IV conferencia mundial sobre las mujeres Beijing (China), setembre 1995, Madrid, Ministerio de Asuntos Sociales, 1996.

LOMBARDO, E.: “Políticas de igualdad de género en los Ayuntamientos de Barcelona: origen, características y retos para el futuro”, GAPP n. 25, setembre/desembre 2002, pp. 79-93.

PEREZ-PORTABELLA, M.: “Les demandes d’atenció psicosocial de les dones de l’Hospitalet des d’una perspectiva de gènere (1977-1997)” a BORDERIAS, C., (edit.) i BENGOECHEA, S., (coord.): Les dones i la Història al Baix Llobregat, vol. II, editat per Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat i Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Barcelona, 2002.

RODRIGUEZ-PIÑERO, M.: “La nueva dimensión de la igualdad y la transversalidad de las políticas de género” a Relaciones Laborales, 19, 2001.

ROLDÁN GARCÍA, E.; GARCÍA GIRÁLDEZ, T.: “Las políticas de igualdad en el ámbito municipal”, Cuadernos de Trabajo Social, vol. 16, 2003, pp. 135-145.