El sexisme és un conjunt d’idees, símbols i costums utilitzats pel patriarcat amb la finalitat de mantenir en situació de subordinació i inferioritat a les dones. Es manifesta en tots els àmbits de la vida i les relacions humanes i s’expressa reiteradament a través del llenguatge. Segons Margrit Eichler, poden definir-se set tipus de sexisme: androcentrisme, sobregeneralització, insensibilitat respecte al gènere, doble patró, apropiació del gènere, familisme i dicotomia sexual.

L’androcentrisme consisteix en una concepció del món des d’una perspectiva masculina. Les dones són vistes com objectes passius. Dintre d’aquest tipus de sexisme hi trobem dos formes extremes: la gynopia (invisibilitat de les dones) i la misogínia (odi a les dones). En el llenguatge, aquest tipus de sexisme ve donat pel que s’ha denominat la construcció de l’actor com a mascle. En el discurs intel·lectual i les disciplines científiques existeixen molts exemples d’aquest tipus de sexisme. Per exemple, quan es parla de grups, cultures, llinatges o poblats es pensa només en els protagonistes masculins.

La sobregeneralització es produeix quan només es parla d’un sexe però s’aplica el discurs a homes i dones. És el cas del famós sufragi universal reivindicat durant la Revolució Francesa (universal = totes les persones però les dones no podien votar). En el cas contrari, la sobreespecificitat, resulta impossible determinar si l’al·lusió s’aplica al sexe masculí o al femení.

La insensibilitat respecte al gènere implica la ignorància del gèneres com una variable social fonamental. Un derivat de la insensibilitat del gènere és el familisme. Tracta la família com la unitat mínima d’anàlisi, quan poden existir individus sense família o un problema pot afectar de manera desigual als diferents membres d’una mateixa unitat domèstica.

El doble patró implica comportaments, trets o situacions idèntics però que no tenen el mateix significat o es valoren de forma diferent segons es tracti del gènere femení o masculí. Per exemple, es valora positivament que les dones siguin sensibles, però si ho és un home se’l qualifica de “poc home”, “marica”, o amb altres expressions despectives.

L’apropiació del gènere es un derivat del doble patró. Es basa en la idea de que existeixen models de conducta més apropiats per a un gènere que per a l’altre. A vegades s’adjudiquen qualitats i especificitats només a un sexe com si l’altre no ho pugues pensar o fer. Tenir cura de les criatures i de les persones grans, per exemple, s’atribueix majoritàriament a les dones tot i que en teoria, en alguns sectors progressistes, s’afirmi que és responsabilitat dels dos sexes. Qui se’n responsabilitza casi sempre són les dones, quan els homes ho poden fer perfectament si s’ho proposen.

Una de les conseqüències del doble patró i dels seus derivats és la construcció d’estereotips de gènere. Un estereotip és una imatge o concepte simplista, incomplet i generalitzador sobre un grup de persones. És un model de conducta social basat en opinions preconcebudes que adjudiquen valors i conductes a les persones en funció del seu grup de pertinença (sexe, raça, edat, ètnia, salut…). L’origen de la paraula es relaciona amb els motlles que s’utilitzaven per a repetir una forma de manera repetida i indefinida (stereos (sòlid) i typos (marca).

Els estereotips son idees simplificades, però fortament assumides, que pretenen configurar les identitats dels homes i de les dones. Les persones són ubicades en motlles perquè aprenguin a pensar i actuar d’acord al rol sexual i social que els pertoca segons el gènere al qual pertanyen. Són prejudicis que adjudiquen determinades conductes i emocions a les persones, afirmacions que es naturalitzen a base de repetir-les i repetir-les i que, al final, s’acaben assumint com a veritats absolutes i inamovibles condicionant totalment la vida dels homes i sobretot de les dones.

Totes aquestes formes de sexisme, més o menys refinades, s’alimenten de certs mitjans científics que contribueixen a difondre que les nostres emocions, creences i valors estan condicionats per estructures mentals “naturals”. Segons els coneixements actuals de la biologia i en particular de les neurociències, els vells prejudicis sobre certes diferències biològiques entre homes i dones haurien d’haver desaparegut. Però no és així. Es segueix pretenent que, per naturalesa, les dones són dèbils, dependents, irracionals, carinyoses i sensibles, maldestres amb els enginys mecànics i deficients per entendre un mapa de carretera o el plànol d’un habitatge. Els homes, en canvi, són independents, lògics, valents, forts, competitius, aptes per a les matemàtiques, tenen una sexualitat incontrolable i sempre saben el que s’ha de fer.

És important notar que el sexisme implica valoracions negatives i positives de les persones i, per tant, facilita les discriminacions i els privilegis dels homes per sobre de les dones i de la heterosexualitat per sobre del lesbianisme, l’homosexualitat masculina i els/les transgèneres, els/les transsexuals i els intersexuals. Aquestes idees preconcebudes es transmeten i es reforcen en els circuits de socialització i a través dels mitjans de comunicació. La constatació més clara de l’existència de sexisme es pot detectar en molts missatges que situen allò masculí com a superior a allò femení, creant i consolidant relacions de subordinació. En realitat, es convenç paulatinament les dones de la seva inferioritat i es crea un desequilibri sexual del poder.

Atès que tots aquests estereotips es repeteixen a les criatures des que són ben petites, acaben configurant l’imaginari dels nois i de les noies. D’aquesta manera, la gran majoria de les noies volen tenir un cos prim i alhora sexy, agradar als nois i moltes cerquen en les relacions amoroses la realització personal, subordinant fins i tot la seva carrera professional, si fa falta; mentre que molts nois segueixen associant la seva masculinitat al nombre de “conquestes”, a una aparença de força física i la seva realització personal passa per l’èxit professional.

Encara predomina una cosmovisió social que atorga més importància a la constel·lació de valors masculins que als femenins. Està molt present en les actituds personals i en els mitjans de comunicació una sèrie de tòpics, creences i pràctiques socials en les quals les dones surten majoritàriament desfavorides, ridiculitzades o directament utilitzades com a reclams eròtics per incitar a comprar i consumir.

Actualment es qüestiona poc que ambdós sexes siguin igualment competents per a l’acompliment d’una professió com la d’advocat, metge o funcionari de l’Estat; no obstant això, no resulta tant clar en el cas de dones que ocupen treballs que requereixen la força física. El sexisme s’amaga, de forma directa o indirecta, darrere de la desigualtat en les expectatives de treball o condicions de salari. Són nombrosos els casos que ens revelen la nostra ignorància sobre fins a quin punt està arrelat el sexisme. La distribució laboral en la major part dels països, la composició per sexes dels parlaments i organismes electius, l’expansió de la qualificació educacional i el més alt salari mig dels homes en relació amb el de les dones, són testimonis d’una organització social sexista que ha prevalgut en la història de l’espècie humana. Per altra banda, siguin quins siguin els models heretats, és igualment important senyalar altres factors que contribueixen a una absència de dones en càrrecs superiors com a conseqüència del temps que moltes d’elles es prenen per a cuidar als seus fills en una etapa altament competitiva de les seves carreres.

EICHLER, M.: Nonsexist Researchs Methods. A practical Guide. Boston, Allen & Unwin, 1988.

LLEDÓ, E.: El sexismo y el androcentismo en la lengua: análisis y propuestas de cambio. Barcelona, Universitat Autònoma de Barcelona, 1992.

MORENO, A.: El arquetipo viril protagonista de la historia. Barcelona, Edicions La Sal, 1986.

MORENO, M.: Cómo se enseña a ser niña: El sexismo en la escuela. Barcelona, Icaria, 1993.

MUJERES EN RED: El ABC del periodismo no sexista. Inclou múltiples enllaços sobre llenguatge i sexisme, http://www.mujeresenred.net/lenguaje.html

MUJERES EN RED: Petit recull d’anuncis sexistes, http://www.mujeresenred.net/article.php3?id_article=940