Gènesi

Amb el moviment feminista dels anys seixanta, les dones comencen a expressar el seu descontentament amb el model tradicional de relació metge-pacient. D’aleshores ençà, la millora de l’atenció mèdica cap a la salut reproductiva s’ha convertit en una de les seves principals reivindicacions en salut. La planificació familiar de qualitat així com els serveis obstètrics han tingut una gran importància des del punt de vista de la salut pública perquè han permès a les dones de viure de forma saludable. Però al nostre entorn encara pateixen problemes relacionats amb la salut reproductiva, com ara els derivats dels embarassos no desitjats. Segons el Registre d´interrupció voluntària de l´embaràs, l’any 2005 18.434 dones catalanes van tenir un avortament legal, el 39% de les quals tenien menys de 25 anys.

Tanmateix la salut reproductiva és només una part del complex conjunt de factors biològics relacionats amb la salut. Les diferències en la salut entre les dones i els homes estan determinades per diferències biològiques que no es limiten als sistemes reproductius, sinó que estan lligades a un ampli ventall d’influències genètiques, hormonals i metabòliques. Malalties específiques de cada sexe com ara el càncer d’úter o el de pròstata en són els exemples més obvis. Però hi ha trastorns de salut no relacionats amb els sistemes reproductius que també tenen patrons diferents segons el sexe. Com a conseqüència d’aquestes diferències biològiques entre els dos sexes, hi ha diferències en la vulnerabilitat respecte a algunes malalties, en la simptomatologia, la resposta al tractament o el pronòstic que amb freqüència no han estat considerats en el procés assistencial que ha assumit que la realitat dels homes és extrapolable a les dones, cosa que ha desembocat sovint en un menor esforç diagnòstic i terapèutic vers les dones.

A més de les diferències biològiques, hi ha diferències en l’estat de salut entre les dones i els homes que són conseqüència de la profunda divisió sexual de la societat: són les anomenades desigualtats de gènere en la salut. La societat assigna papers diferents segons el sexe; també són diferents les oportunitats i els recursos a l’abast dels dos sexes i la capacitat d’adoptar decisions i de gaudir dels drets humans, que inclou els relacionats amb la protecció de la salut i la demanda d’atenció sanitària en cas de malaltia. Aquesta rígida divisió sexual de la societat, i del treball en particular, és responsable de diferents exposicions, vivències i expectatives que contribueixen a configurar el patró de salut i malaltia.

La segregació horitzontal i vertical del treball determina l’exposició a riscos diferents per part d’homes i de dones. Ells estan més exposats als riscos tradicionals de seguretat i higiene relacionats amb els accidents de treball i les malalties professionals, però elles tenen més riscos de naturalesa psicosocial. D’acord amb la III Enquesta Europea de Condicions del Treball (2000), el treball de les dones és més monòton, amb menys participació en la planificació, més exigències, més assetjament psicològic i sexual, salaris inferiors, més contacte amb el públic, menys perspectives de promoció, més atur i més precarietat laboral. Totes aquestes característiques dibuixen un entorn psicosocial més advers per a elles. Lamentablement, les polítiques de salut laboral no consideren aquests riscos i es continuen centrant en els accidents de treball a partir d’un estereotip de treball masculí basat, com fa anys, en l’exposició a riscos físics centrats en la indústria i la construcció i limitant-se pràcticament als accidents laborals. Però a més dels riscos propis del treball remunerat, l’anàlisi de la salut laboral amb perspectiva de gènere ha de considerar el treball domèstic. Així, la majoria dels estudis –també alguns realitzats al nostre entorn– documenten un millor estat de salut entre les dones ocupades que entre les mestresses de casa. S’ha documentat també que la compaginació de vida laboral i familiar té un impacte negatiu sobretot entre les dones ocupades de classes desfavorides que, a més, degut a la seva manca de temps dormen poques hores i realitzen poc exercici físic.

Superada l’edat en què habitualment s’abandona el mercat laboral, els 65 anys, continuen les desigualtats de gènere en la salut i els rols diferents de dones i homes. Persisteixen també les desigualtats de classe social, de forma que les persones més privilegiades tenen millor estat de salut percebut i una menor mortalitat que les persones de classes més desfavorides. S’ha descrit que encara que les dones dediquen més temps al treball domèstic que els homes en totes les edats, a mida que les persones envelleixen elles redueixen el temps de treball a la llar mentre els homes l’incrementen, encara que la seva contribució a les tasques de la llar continua sent menor que la de les dones. En aquest segment d’edat cobren especial importància les tasques de cura de les persones dependents que són majoritàriament assumides per les dones. Hi ha una àmplia evidència de l’impacte d’aquestes tasques sobre la salut, sobretot en l’àmbit de la salut mental, així com de les limitacions en la vida social que suposen.

L’anàlisi de les desigualtats de gènere en la salut ha estat amb freqüència sinònim de l’estudi de la salut de les dones, sigui des de la vessant biològica com de la sociològica centrada en les desigualtats socials. Tot i que, a primera vista, la masculinitat sembla un factor promotor de la salut, ja que ofereix l’accés a un ampli ventall de recursos, un examen més profund revela un quadre més complex. Encara que la configuració de la masculinitat pot variar entre comunitats, el desenvolupament d’una identitat masculina heterosexual generalment implica assumir riscos per a la salut. Un exemple clar d’aquests riscos prové del mercat laboral: els homes treballen en activitats econòmiques amb més risc d’accidents de treball. A més d’aquests riscos al lloc de treball, molts homes se senten impulsats cap a comportaments de risc per tal de provar la seva masculinitat. Com a resultat, ells moren amb més freqüència que les dones com a conseqüència d’accidents de trànsit o esportius. En la majoria de les societats consumeixen més alcohol o tabac o tenen conductes sexuals més insegures. L’adopció d’aquestes conductes lligades a la concepció tradicional de la identitat masculina és responsable de la menor esperança de vida dels homes.

La implicació de la masculinitat per a la salut mental rep cada cop més atenció. Créixer com a home fa que molts es vegin forçats a ser durs i a no desenvolupar el seu potencial emocional. La incapacitat per identificar les pròpies febleses pot ser la causa de la manca d’atenció als missatges de promoció de la salut o de no consultar els professionals sanitaris quan tenen problemes de salut. D’altra banda, atesa la centralitat del treball remunerat en la vida dels homes, la pèrdua de la feina té més impacte en la seva salut mental que en la de les dones, entre les quals els rols familiars poden minvar aquest impacte. La perspectiva de gènere en la salut ha d’adoptar una visió integradora de les diferències biològiques i de les socials; dels homes i de les dones.

La perspectiva de gènere en l’anàlisi de l’estat de salut habitualment no ha tingut en compte altres eixos de desigualtat com ara la classe social. Per exemple, compaginar vida laboral i familiar és més difícil i té més impacte en la salut de les dones de classes més desfavorides, cosa que hauria de tenir-se en compte en les polítiques de conciliació. En general, qualsevol actuació adreçada a reduir les desigualtats de gènere en la salut ha de partir de la premissa de que les persones de classes més privilegiades tenen més recursos i millors indicadors de salut.

Usos bàsics des de la perspectiva local

- Salut sexual i reproductiva: tot i que l’assistència a la salut sexual i reproductiva correspon a la xarxa sanitària, els municipis poden impulsar programes d’educació per a la salut sexual, per exemple a les escoles. El fenomen de la immigració suposa un nou repte que implicarà afavorir l’accés als serveis de salut sexual i reproductiva a les dones nou vingudes i adaptar les estratègies de prevenció i assistència als seus valors culturals.

- Sensibilitat per les desigualtats en la salut en les polítiques locals: moltes de les polítiques portades a terme en els municipis com ara les de salut pública, ensenyament, benestar social, habitatge, etc. poden tenir un impacte en la salut i en les desigualtats de gènere en la salut. En prendre decisions en qualsevol àmbit, la salut hauria d’estar present com a element a tenir en compte.

- Polítiques de compaginació de la vida laboral i la familiar: han de vetllar per no tenir efectes negatius en la carrera professional de les dones i per un paper igualitari entre ambdós sexes. Algunes mesures anomenades de conciliació ocupació-família poden derivar a reforçar situacions de desigualtat entre ambdós sexes si no es promouen, també, accions per reduir-les. Per exemple, activitats de formació adreçades a les dones per adquirir habilitats considerades tradicionalment masculines, com les petites reparacions de la llar, haurien d’anar acompanyades per altres adreçades als homes per aprendre habilitats domèstiques considerades clàssicament femenines.

- Activitats d’oci i en concret de pràctica d’exercici físic impulsades pels municipis: han de contemplar estratègies adreçades a facilitar la compaginació de la vida laboral i familiar.

- Recursos per a la cura de les persones dependents: és important que des dels municipis s’impulsi la creació de recursos per a la cura de les persones dependents com ara serveis de dia, atenció domiciliària, escoles bressol o residències per a gent gran i persones amb discapacitats.

- Polítiques de benestar per a la gent gran: han de tenir en compte la persistència de les desigualtats de gènere en la salut en aquesta franja d’edat que en bona part venen determinades per les condicions econòmiques més precàries de les dones. Calen polítiques d’envelliment actives per assegurar una bona qualitat de vida, participació social, salut i seguretat, cosa que inclou garantir ingressos econòmics adequats, reduir la càrrega de treball de cura de les dones grans, donar suport a les persones grans amb dèficits sensorials i proporcionar opcions de vida dignes que permetin les relacions interpersonals.

- Classe social i immigració: qualsevol tipus d’estratègia per reduir les desigualtats de gènere en la salut ha de tenir en compte com a elements d’anàlisi altres eixos de desigualtat com ara la classe social i el fet de ser una persona immigrada per raons econòmiques.

- Administració local com a exemple de bona pràctica: en la seva organització i funcionament intern, l’administració local ha d’incorporar la sensibilitat per les desigualtats socials en la salut en general i les de gènere en particular.

 

SALUT (POLÍTIQUES DE SALUT AMB PERSPECTIVA DE GÈNERE): RECURSOS BIBLIOGRÀFICS

ARTAZCOZ, L.: “La salut des de la sensibilitat de gènere”, Quaderns de l’Institut català de la dona. Barcelona, Institut Català de la dona; 2005.

ARTAZCOZ, L.; ESCRIBÀ V.; CORTÈS, I.: “Género, trabajos y salud”, Gaceta Sanitaria 2004, (supl. 2), p. 24-35.

RUIZ-CANTERO, M.T.; VERDÚ-DELGADO, M.: “Sesgo de género en el esfuerzo terapéutico”, Gaceta Sanitaria 2004, 18 (supl. 1), p. 118-125.

Salud y género. Madrid, Ministerio de Sanidad y Consumo, 2006.

SALUT (POLÍTIQUES DE SALUT AMB PERSPECTIVA DE GÈNERE): AUTORES