Definicions

Els plans d’igualtat comprenen un conjunt de mesures interrelacionades amb les que es pretén combatre les desigualtats entre dones i homes en molts fronts –en l’àmbit econòmic, el social o el polític, entre d’altres– (Valiente, 1998: 12).

Els plans d’igualtat són un conjunt d’objectius i mesures preses i aprovades per un govern i que han de portar a terme els diferents departaments governamentals en un període de temps concrets (de dos a cinc anys) (Bustelo, 2004: 34).

Un pla local d’igualtat entre dones i homes concreta en un temps determinat una política d’igualtat, posant en marxa un procés de treball així com recursos econòmics i humans. A partir del pla s’adquireixen compromisos per canviar la realitat de desigualtat entre dones i homes en un municipi. El principal criteri d’aplicació és la integració de la perspectiva de gènere a tot el treball que es realitzi des de l’ajuntament i l’objectiu general es analitzar, fer visibles i actuar sobre les desigualtats de gènere (FEMP, 2006: 15).

Gènesi i evolució del concepte

El treball per a la transformació de les relacions de desigualtat de gènere des de les administracions a l’Estat espanyol té en els plans d’igualtat un dels seus màxims instruments.

La proliferació dels plans d’igualtat està lligada a la institucionalització de les polítiques d’igualtat, és a dir, a la creació dels organismes de gènere en els diferents nivells governamentals i l’entrada de la lluita contra les desigualtats de gènere en l’agenda pública, entre d’altres. Si l’any 1983 es va crear el Instituto de la Mujer, poc temps després es va aprovar el I Plan de Igualdad de Oportunidades para las mujeres (1988-1990), que es centrava en l’eliminació de les discriminacions legals (família i protecció social), així com els àmbits educatius, culturals, de salut i de treball i relacions laborals (Astelarra, 2005).

A Catalunya, el mateix any de creació de l’Institut Català de la Dona, el 1989, es va aprovar el I Pla d’actuació del Govern de la Generalitat de Catalunya per a la igualtat d’oportunitats per a les dones (1989-1992).

El gender mainstreaming és un dels conceptes que regeix l’elaboració i aplicació dels plans d’igualtat. La transversalitat de la perspectiva de gènere va ser impulsada pels organismes internacionals, des de les Nacions Unides, a partir de la III Conferència Mundial de les Dones que va tenir lloc a Nairobi (1985), i sobretot, mitjançant la Plataforma d’Acció de la IV Conferència Mundial de les Dones (Beijing, 1995), del IV Programa d’Acció Comunitària de la Unió Europea (1996-2000) i l’article 2.3 del Tractat de les Comunitats Europees.

Encara que a la ciutat de Barcelona es comptava des de l’any 1991 amb el I Pla Municipal per a les dones, les indicacions internacionals van tenir un fort ressò també en l’àmbit local, on es va començar a elaborar plans d’igualtat municipals. A la província de Barcelona, la xifra d’ajuntaments que han comptat o tenen en l’actualitat en funcionament un pla (local o comarcal) és d’uns 90. Els ajuntaments que han posat en marxa aquest instrument són, majoritàriament, governs d’esquerres i encara que continua sent una eina que es fa servir sobretot en municipis de gran tamany, la tasca de la Diputació de Barcelona en la promoció de l’elaboració i la implementació dels plans també ha ajudat a fomentar-los en ajuntaments mitjans i petits (Gelambí, 2005).

Si s’analitzen les mesures que han estat impulsades des dels plans d’igualtat es poden classificar en diferents categories, segons el seu àmbit d’actuació:

1. Actuar sobre el coneixement, informant, sensibilitzant i formant a les persones.

2. Actuar directament en contra de la discriminació i a favor de la igualtat real entre dones i homes.

3. Crear organitzacions i estructures per a abordar les polítiques antidiscriminatòries: institucions públiques i organitzacions privades (Astelarra, 2005).

En el cas de l’II Pla d’Igualtat de la Diputació de Barcelona l(2005-2007), la classificació de les accions portades a terme pren la següent divisió: Accions de sensibilització // Accions de formació // Accions de reflexió // Accions de recerca // Accions transformadores.

La majoria dels plans d’igualtat es composen, d’una banda, d’accions específiques adreçades a les dones, accions positives o que tenen a les dones com a únic públic objectiu, i d’altra banda també hi ha esforços per a transversalitzar la perspectiva de gènere i introduir aquest criteri en totes les actuacions de les diferents regidories

Debats i pràctiques actuals

S’afirma que els plans d’igualtat han estat, sobretot en la seva primera etapa, un vàlid instrument d’incorporació de la temàtica de la discriminació de les dones a l’Estat. Els plans han servit per avaluar quines accions proposades han estat desenvolupades, on i per qui. És a dir, serveixen per a introduir, garantir i avaluar el principi de no discriminació en l’agenda pública (Bustelo, 2004).

Diferents administracions han deixat de banda l’elaboració de plans d’igualtat generals per a posar en marxa plans sectorials (de violència, de treball, de salut…) i de forma paral·lela han creat organismes específics per transversalitzar la perspectiva de gènere en la totalitat de l’administració. Aquesta pràctica està vinculada a la dificultat d’aplicació del gender mainstreaming, que els plans d’igualtat, fins ara, no han pogut modificar.

Els plans d’igualtat han passat d’estar dividits en temàtiques concretes –laborals, culturals, de salut, de participació, de treball, de polítiques de temps– a centrar-se també en els elements estructurals i organitzatius de l’administració que perpetuen les desigualtats de gènere. Així, els plans d’igualtat incorporen la perspectiva de gènere també en l’organització política i administrativa local o es poden configurar plans específics, com és el cas del Plan para la Igualdad de Género en la administración General del Estado, aprovat l’any 2005.

Els plans d’igualtat són un instrument governamental que s’ha promogut a d’altres esferes de la vida política i econòmica. Alguns partits polítics els han aprovat dins de les seves estructures. Així mateix, tant l’administració central –amb l’aprovació de la Llei d’igualtat– com l’autonòmica –a partir de la Conselleria de Treball i Indústria– promocionen l’elaboració i aplicació de plans d’igualtat a les empreses.

Dificultat de concreció d’objectius en un temps determinat (línies estratègiques, objectius específics, accions…); la pràctica mostra la dificultat avaluativa dels plans (Bustelo, 2004).

Necessitat de garantir un pressupost i uns recursos (materials i humans) associats.

Necessitat d’una voluntat política expressa i d’acords ferms del Ple, tant per a la seva l’elaboració, implementació i avaluació com per portar a terme un treball transversal (Bustelo, 2004).

La transversalitat de gènere massa vegades està deixada a la bona voluntat dels agents involucrats i, sobretot en l’àmbit local, no hi ha instruments ni obligatorietat vinculativa de portar els plans a bon terme.

Escassa formació i capacitació en matèria de gènere de les persones responsables tècniques com de les responsables polítiques.

Manca de coordinació entre els plans d’igualtat en diferents àmbits competencials: comunitari / estatal / autonòmic / local.

Els plans d’igualtat locals han de ser treballats des de la participació ciutadana. La informació, la sensibilització i la difusió d’aquests instruments són claus per a la seva aplicació amb èxit.

Fases d’elaboració d’un pla d’igualtat

No hi ha una metodologia única per a desenvolupar plans d’igualtat a l’àmbit local. No obstant això, a la bibliografia es senyalen diferents guies metodològiques que poden guiar el treball d’elaboració i implementació d’aquesta política pública. La Guía para elaborar planes locales de Igualdad, de la Federación Española de Municipios y Provincias, destaca tres moments de l’elaboració del pla que compten amb instruments per a portar-les a terme:

1. La diagnosi sobre la situació de les dones al municipi i les desigualtats de gènere.

2. La planificació.

3. La previsió de l’avaluació.

4. L’aprovació del Pla al Ple del Consistori (FEMP, 2006: 19).

Diagnosi i planificació

Per a l’elaboració d’un pla d’igualtat és necessari fer una diagnosi preliminar sobre allò que volem planificar. En aquest sentit necessitarem dades i estadístiques desagregades per sexe per conèixer la realitat municipal entorn a les desigualtats de gènere. Aquesta diagnosi també ens ha de permetre conèixer les respostes i/o els recursos existents.

La guia ‘Planificant’ proposa que aquesta diagnosi es faci entorn als següents eixos d’anàlisi, amb una elevada varietat d’indicadors a tenir en compte:

- Territori

- Ajuntament: estructura i funcionament

- Aspectes sociodemogràfics

- Formació

- Treballs i usos del temps (participació)

- Salut

- I es pren la violència envers les dones com a temàtica transversal.

A continuació s’exposen algunes preguntes que faciliten l’elaboració d’una diagnosi i la planificació d’un pronòstic (una projecció de mesures) amb perspectiva de gènere (Mageeq, 2005):

- Què es representa com a problema?

- Per què es veu com a problema?

- Causa: quina és la causa de què?

- Normes e interpretacions dominants

- Quines interseccionalitats operen? (classe, ètnia, edat, orientació sexual, lloc d’origen...)

- Qui és responsable d’haver causat el problema?

- De qui sembla ser el problema?

- Quines accions són necessàries i per què?

- Priorització dels objectius

- Instruments i estratègies de consecució d’objectius

- Normes i interpretacions dominants

- Interseccionalitat: classe, ètnia, edat, preferència sexual...)

- Qui hauria de fer (o no fer) què?

- Sobre qui s’actua? (target group)

El procés de diagnosi i planificació és important que es dugui a terme a partir de:

- Recollida de dades

- Entrevistes a persones de diferents àrees de l’ajuntament i responsables polítiques

- Grups de discussió a nivell tècnic i polític

- Participació ciutadana: grups de reflexió i participació del consell de dones municipal

- Sensibilització i formació al personal tècnic i polític en matèria de gènere.

Implementació i avaluació

PLA D’IGUALTAT: RECURSOS BIBLIOGRÀFICS

ASTELARRA, J.: Veinte años de políticas de igualdad. Madrid, Cátedra, Feminismos, 2005.

BUSTELO, M.: La evaluación de las políticas de género en España. Madrid, Catarata, 2004.

Estudis i Plans d’igualtat desenvolupats

VALIENTE, C.: Guía práctica par la elaboración de planes y políticas de Igualdad Municipales. Madrid, Federación Española de Municipios y provincias, 1998

PLA D’IGUALTAT: ENTITATS, INSTITUCIONS I XARXES

PLA D’IGUALTAT: AUTORES