PARTITS POLÍTICS (DONES ALS): ARTICLE

Els partits polítics tenen una responsabilitat fonamental en la representació de les dones en tant que, entre les funcions que el règim democràtic els concedeix, es troba el reclutament de les elits polítiques, i és aquesta selecció de candidats i candidates la que determina la composició de les institucions. Els partits poden posar en pràctica una estratègia de discriminació positiva a través de la reserva de llocs (quotes) en els càrrecs orgànics o en les llistes electorals. D’altra banda, poden aplicar també diverses estratègies d’acció positiva que inclouen programes de formació per a afiliades i/o per a candidates o la creació de seccions específiques de dones en el si de l’organització (Lovenduski i Norris, 1993: 8).

Malgrat que el comportament electoral d’homes i dones és força similar, no podem dir el mateix, en canvi, de la seva participació a l’interior dels partits. A Catalunya, el partit en aquest sentit més igualitari, el PSC, només disposa d’un 33,2% d’afiliades, el segueix ICV amb un 32,3%, CDC amb un 31,3%, el PPC amb un 28,2% i ERC compta només amb un 24,2% de dones militants. Als partits estatals, les dades són similars: 33,6% al PP, 32% a IU i 31% al PSOE.

En general, la presència de les dones en els òrgans executius es relaciona amb l’existència de quotes internes. El PSC (41,5%), el PSOE (48,4%) i ICV (45%) són els únics partits que respecten la paritat. A ERC, tot i tenir estatutàriament garantida la paritat, la presència de les dones a la comissió executiva és inferior al percentatge d’afiliació femenina, un 22,2%, percentatge semblant al d’IU (24,8%). Dins la coalició de CiU, UCD compta amb un número més elevat de dones a la comissió executiva (33,3%) que CDC (25,5%). Per últim, en el PP, les dones representen el 29,4 per cent dels integrants d’aquest òrgan. D’altra banda, en tots els partits menys al PSOE (45,5%) s’observa un sostre de vidre en els respectius consells nacionals: 39,5% de dones a ICV, 33,1% al PSC, 35% a IU, 22,1% a CDC, 21,1% al PP i 18,1% a ERC.

La introducció de quotes i la presència de dones als llocs més alts dels partits es relaciona amb el poder orgànic de les secretaries de dona de les respectives organitzacions, més gran en els partits d’esquerra degut tant a la seva més prematura creació i incorporació en els secretariats del partit com a la participació amb veu i vot en les respectives comissions de llistes. A més, aquestes secretaries ofereixen o coordinen la formació política a afiliades i candidates:

- La Secretaria de la Dona del PSC té una ubicació interna i compta amb el suport d’un organisme intern (el Consell de Dones) i de l’associació Federació de Dones per la Igualtat de Catalunya;

- Dones amb Iniciativa és una entitat amb personalitat jurídica pròpia que s’ubica fora del partit però té la màxima representació a ICV;

- La Secretaria de la Dona d’ERC té una ubicació interna i compta amb el suport d’un organisme intern (l’Assemblea de Dones);

- A CDC, Convergència per la Igualtat també es troba representada en el secretariat però no en la comissió de llistes. Compta amb el suport de l’associació Dones d’Avui.cat. UDC no compta amb una secretaria de dona sinó amb un grup especialitzat, la Unió de Dones, amb veu i sense vot al comitè de govern del partit. Al PPC la Secretaria de Dona no té entitat pròpia sinó que s’ubica a l’àrea de Política Social. És recolzada per l’associació Dones per la Democràcia.

Barreres a la participació de les dones en els partits polítics

La participació de les dones en política ve determinada per diversos factors d’oferta i de demanda (Norris, 1997). Els primers són inherents a les característiques que duen al procés de selecció i que redueixen el nombre de candidates, com ara un menor interès per afiliar-se als partits i un sentiment d’eficàcia política més baix, estereotip de la política com a cosa d’homes, un capital polític disponible més baix (nivell educatiu, background ocupacional) i les dificultats de conciliació de la vida privada (familiar i personal) i la pública (relacionada amb la política).

En segon lloc, les dones han de fer front a una sèrie de factors de demanda relatius a l’accés als càrrecs públics. La primera barrera és la cultura política dominant en els centres de poder, curulla d’estereotips sexistes, on les pautes per a definir la meritocràcia i les qualitats per accedir a un càrrec porten una empremta clarament masculina i sovint les dones estan subjectes a un examen de competència constant. Això es reforça amb una cultura organitzativa d’arrels patriarcals (la “old boy network”), que es tradueix en la creació de xarxes informals de confiança i poder estrictament masculines consolidades a través dels anys o d’activitats lúdiques. Per últim, els horaris de la vida política i partidista no acostumen a tenir en compte el solapament amb hores en què les dones solen estar més ocupades en la cura d’infants o de persones dependents. Aquests factors explicarien que els partits tinguin moltes més simpatitzants que afiliades: 41,5 i 33,2% al PSC, 38,5 i 32,3% a ICV i 28,3 i 24,2% a ERC, respectivament. Gairebé tots els partits han intentat adaptar els seus horaris de reunions i disposen d’un jardí d’infants en aquelles reunions de llarga durada, tot i que aquestes mesures es demostrin encara insuficients. Al PSC s’ha adoptat un ambiciós Pla d’Igualtat (2001) i un Pacte del Temps (2007) per combatre aquestes barreres i a ICV es va prendre l’acord “Feminitzar la política, feminitzar l’organització” (2002-2007), i més recentment el “Pla Estratègic per la Feminització d’ICV” (2007).

Quotes sí/no; legals, constitucionals o voluntàries

Les quotes poden ser constitucionals, legals o ser adoptades voluntàriament pels partits per garantir que les dones representin un percentatge mínim d’un determinat òrgan o institució. Suposen una discriminació positiva basada en el dret de ciutadania i de justícia avalada per diferents organismes internacionals, des de les Nacions Unides a la Unió Europea passant pel Consell d’Europa. Els arguments en contra, en canvi, creuen que suposa una vulneració del sistema meritocràtic i del principi d’igualtat a ser elegible així com un estigma per a les dones. A l’Estat espanyol, el PP ha estat el tradicional defensor d’aquestes posicions. Això feia impossible la introducció de quotes constitucionals però, en l’actual legislatura, tots els partits representats al Congrés dels Diputats menys el PP recolzaren la Llei d’Igualtat que reformà la llei electoral i introduí la paritat, una quota d’un mínim del 40% i un màxim del 60% per a qualsevol dels dos sexes.

Aquesta reforma comptà amb el suport de diversos partits que ja havien aplicat quotes per a l’elecció dels càrrecs orgànics i/o per a les seves llistes electorals. La primera quota fou aplicada pel PSC el 1982 (una reserva del 12%) i ampliada el 1990 al 25%, com també havien fet el PSOE (1988) i IU (1989). ICV introduí una quota del 30% el 1991, el mateix percentatge que assoliria el PSC el 1996. El 1997, IU i el PSOE introduïen la paritat, el PSC i CC els seguirien el 2000, el BNG i ICV el 2002 i ERC el 2004¹. El PNV introduirà també la paritat en el congrés del partit de desembre de 2007. Així, doncs, la presència de partits que han adoptat quotes és un dels principals factors que explica la seva introducció en altres partits (Caul, 2001). D’altra banda, es produeix també un efecte contagi entre les quotes partidistes i les quotes legals (Meier, 2004). A més, fins i tot en els partits on no s’han aplicat quotes, l’increment en la presència de dones s’ha convertit en un objectiu.

Quin és l’efecte d’un increment en la representació de les dones?

Nota

PARTITS POLÍTICS (DONES ALS): RECURSOS BIBLIOGRÀFICS

ASTELARRA, Judith: Veinte años de políticas de igualdad. Valencia, Cátedra, 2005.

CAUL, Miki C.: “Political Parties and the Adoption of Candidate Gender Quotas: A Cross-national Análisis”, Journal of Politics 63: 1214-29, 2001.

CORCOY RIUS, Marta; GÓMEZ, Patricia L.: Les Dones en els governs locals catalans. Cerdanyola del Vallès, Editorial Montflorit, 2005b.

DAHLERUP, Drude (ed.): Women, Quotas and Politics. Londres, Routledge, 2006.

DARCY, R.; WELCH, S.; CLARK, J.: Women, elections and representation. Lincoln, University of Nebraska Press, 1994.

LOVENDUSKI, Joni; NORRIS, Pippa: Gender and Party Politics. Thousand Oaks, California, Sage, 1993.

LOVENDUSKI, Joni (ed.): State Feminism and the Political Representation of Women. Cambridge, Cambridge University Press, 2005.

MEIER, Petra: “The Mutual Contagion Effect of Legal and Party Quotas. A Belgian Perspective”, Party Politics 10 (5): 583-599, 2004.

NORRIS, Pippa: Passages to Power. Legislative recruitment in advanced democracies. Cambridge, Cambridge University Press, 1997.

VERGE, Tània: "Mujer y partidos políticos en España: las estrategias de los partidos y su impacto institucional, 1978-2004", Revista Española de Investigaciones Sociológicas 115, pp. 165-196, 2006.

WILDFORD, R: “Women and Politics in Northern Ireland” a LOVENDUSKI, Joni; NORRIS, Pippa (eds.): Women in Politics. Nova York, Oxford University Press, 1996.

PARTITS POLÍTICS (DONES ALS): AUTORES