Definició i introducció

El concepte de participació es refereix a les pràctiques adreçades a influir en l’imaginari i la realitat col·lectiva; en les polítiques públiques i les institucions; en els espais públics i privats; en les esferes socials, culturals; econòmiques, sexuals i identitàries, és a dir: en la política.

Cal recordar que la plena ciutadania de les dones és un concepte que es troba en constant desenvolupament des de la Il·lustració. La participació és, a la vegada, element clau de desenvolupament de la plena ciutadania i durant segles aquesta va ser vedada a les dones. La participació, com la política, també ha estat relegada a l’àmbit públic i aquest, de nou, negat a les dones.

Però les dones, a partir de les seves pràctiques i reflexions, també han ampliat l’estret marge d’un model de participació subjecte a l’esfera pública: “A priori no s’ha d’excloure cap institució o pràctica social com a tema propi de discussió i expressió públiques” (Young, 1986:114). Ni de participació de les dones, podríem afegir. I a l’espai local, la participació ciutadana és element democratitzador per excel·lència; font d’innovació política i instrument de enfortiment de la ciutadania de les dones.

Barreres i debats sobre la participació de les dones

-Històrica negació de pertinença de les dones a la ciutadania en totes les seves formes d’expressió.

-La relació de la participació política amb el poder i la seva deconstrucció i reconstrucció per part de les feministes.

-L’absència de les dones de la participació política tradicional (en partits, sindicats i mitjançant el sufragi) ha estat marcada per una manca d’integració dels interessos i les necessitats de les dones en l’agenda política (Astelarra, 1991:11).

-Barreres estructurals del sistema patriarcal, relacionades amb:

-La divisió sexual del treball i dels espais amb jerarquitzacions diferenciades en termes de vàlua i de possibilitat de ser objectes de participació política. Les dones han participat en moments de crisi i han estat expulsades de l’escenari polític un cop superada la situació (Teresa del Valle).

-Els usos del temps diferenciats.

-Condicionaments socials i de gènere que han construït una cultura política on les dones han estat socialitzades en el no-poder (del Valle) i en una manca d’empoderament i d’autoestima.

-El camp dels mecanismes i les polítiques de participació ciutadana és un espai d’iniciatives innovadores treballat en les darreres dècades des dels governs locals. Als models d’estructuració de la participació mitjançant consells de participació, s’hi han afegit noves pràctiques de planificació local participativa, on destaquen les Agendes 21 (medi ambient), experiències sobre els pressupostos locals, planificacions urbanístiques i altres plans, entre ells, els plans d’igualtat de gènere. I hi ha la necessitat de treballar més des de les xarxes participatives i la conformació d’espais de participació oberts, flexibles i inclusius (Blanco, Gomà, 2002:13-14). I també de treballar des de la perspectiva de gènere. Les noves formes de participació local que tenen les tecnologies de la informació i la comunicació com a recurs, es troben en continua expansió.

Formes de participació de les dones: de les antigues a les noves

El vot

Les formes de participació i d’influència en la vida pública tenen en el vot una de les seves expressions més bàsiques. L’exercici del sufragi universal de les dones a l’Estat espanyol va ser aprovat l’any 1931 durant la II República, fruit de la lluita de les dones sufragistes. No obstant això, l’Estatut Municipal de 1924, aprovat durant la dictadura de Primo de Rivera, concedia el vot a les eleccions locals a les dones majors de 23, solteres o que no exercien la prostitució.

Organitzar-se: cosa de totes

El concepte de participació de les dones s’amplia amb la creació i implicació en associacions o grups, partits polítics i sindicats amb interessos compartits. Des de l’aparició de les primeres reflexions i pràctiques femenines/feministes, les dones han participat d’aquestes estructures compartides amb els homes (normalment no en termes de paritat) i n’han creat de pròpies.

A Barcelona, les primeres associacions de dones apareixen a finals del segle XIX de mà de les lliurepensadores i moviments en defensa d’un ensenyament laic i igualitari. La Societat Autònoma de Dones de Barcelona (1889-1892) impulsada per la Teresa Claramunt n’és un exemple. També per aquells anys van aparèixer els primeres sindicats conformats, quasi en exclusiva, per dones, com l’Associació Las Tres Classes de Vapor (1891) de la fàbrica tèxtil de Sabadell que duia el mateix nom; o el Patronat d’Obreres de l’Agulla (1909), de caire catòlic i assistencialista. Els partits polítics de dones no han tingut la mateixa rellevància en el nostre context. El mateix any de la consecució del sufragi de les dones, Campoamor va fundar l’Agrupación Unión Republicana Femenina i avui en dia existeix el Partit Feminista establert, entre d’altres dones, per Lidia Falcón. Plazandreoak és un partit format únicament per dones, a Donosti, amb clau local.

El moviment de dones, el moviment feminista i l’associacionisme de dones, és un moviment viu i en continua transformació, exponent principal de la participació política de les dones i d’estructuració de la vida comunitària i local.

Segons l’Institut Català de les Dones, a data de juny de 2006 hi ha 1.117 associacions i grups de dones a Catalunya. Les estructures autònomes es mantenen, a l’hora que han aparegut noves formes de participació en els darrers decennis: associacions de dones professionals, entitats de reflexió i recerca al món acadèmic; dones de partits polítics, del món sindical i del comunitari; grups d’expressió artística i cultural; grups de pressió; grups d’autoajuda; d’inserció laboral de les dones o per treballar contra la violència de gènere; xarxes internacionals, locals i temàtiques; mitjans de comunicació i cibergrups; grups de dones okupes, migrades, lesbianes, queer... La darrera gran trobada de dones a Catalunya va tenir lloc al juny de 2006, amb la participació de més de 3.400 dones. Es commemoraven els 30 anys de les primeres jornades feministes.

Vinculada als moviments i a les expressions socials trobem d’altres formes de participació política que tenen rellevància i un impacte en l’àmbit local: les manifestacions, les convocatòries de reunió o concentració vinculades a reividicacions emergents a partir de les tecnologies de la informació i la comunicació o les crides al boicot a determinats productes i/o empreses són noves formes de participació política que les dones també protagonitzen.

La CEPAL distingeix entre al menys cinc models de participació de les dones en l’àmbit local:

i) com a usuàries i receptores de serveis públics locals.

ii) com a demanants de serveis des de la comunitat a partir d’organitzacions de base, bé sigui com a dirigents o bé formant part de les organitzacions.

iii) com a voluntàries en organitzacions.

iv) com a treballadores administratives o executives d’un govern local.

v) com a liders polítiques locals (CEPAL, 1997).

Des dels anys 90 els governs locals a Barcelona han anat elaborant els seus mecanismes de canalització i promoció de la participació de les dones, que tenen en els consells de dones un dels seus organismes més promocionats.

Els plans d’Igualtat, moltes vegades elaborats amb la participació de les dones dels municipis, són una de les eines principals d’estructuració del treball en matèria d’igualtat (igualtat real) de gènere des dels ajuntaments. Normalment presenten, com a una de les seves línies estratègiques d’intervenció, l’impuls i la millora de la participació de les dones. Les accions són bidireccionals:

-D’una banda, es potencia la capacitació i la formació de les dones per a la participació social i es recolza l’associacionisme de les dones. L’accés i la participació de les dones en la presa de decisions es també un objectiu a treballar.

-D’altra banda, s’incideix transversalment per a transformar les relacions de desigualtat que es projecten en totes les esferes de la vida i que impedeixen la participació plena de les dones.

La participació de les dones en la ‘política formal’ es mesura també a partir de la seva representació en les instàncies de decisió i l’esfera política. Un nou pas d’innovació democràtica es troba en la reivindicació i progressiva consolidació d’una democràcia paritària. En aquest sentit, les quotes de participació de les dones, l’acció positiva, han estat una de les mesures que més han ajudat a augmentar la representació de les dones i la seva participació política.

Diferents països europeus i d’Amèrica Llatina les han anat incorporant com a requisit i obligatorietat a l’hora d’elaborar les llistes electorals dels comicis locals. La democràcia paritària significa una participació d’homes i dones del 50%. La majoria de les legislacions –així com la Llei d’Igualtat estatal– disposen un 40-60% de dones i d’homes amb alternància de cremallera. En els consistoris catalans la paritat ha estat assolida en un 7,2% dels ajuntaments i no aconseguida en un 68,4%. En la legislatura 2004-2007 la participació de les dones en els governs locals, encara es poc significativa:

-13,2% d’Alcaldesses en els governs locals de la província de Barcelona.

-27,1% de regidores en els ajuntaments de la província de Barcelona.

-En el 21,4% dels consistoris catalans, les dones no hi estan representades (CORCOY, i GÓMEZ, 2005)  

AJUNTAMENT de Castelldefels: “Manual de Recomanacions per a la participació de les dones en la vida pública i social”. Castelldefels, Regidoria de Polítiques d’Igualtat, 2004.

ANDUIZA, E.; BOSCH, A.: Comportamiento político y electoral. Barcelona, Ariel, 2004.

ASTELARRA, J.: Participación política de las mujeres. Madrid, Centro de Investigaciones Sociológicas, 1990.

BLANCO, I.; GOMÀ, R.: Gobiernos locales y redes participativas. Barcelona, Ariel, 2002.

CEPAL (NNUU): “Acceso al Poder y participación en la toma de decisiones: Políticas de Equidad de Género hacia el año 2000”, 1997.

CORCOY, M.; GÓMEZ, P. (coords.): Les dones en els governs locals catalans. Cerdanyola, Editorial Montflorit, 2005.

FONT, J.; BLANCO, I: Polis, la ciutat participativa. Participar en els municipis: qui, com i per què?, Papers per a la participació, Col·lecció de la Diputació de Barcelona, Barcelona, 2003.

FONT, J.: Democràcia i participació ciutadana. Barcelona, Fundació Bofill, 1998.

ORTIZ, C.: La participación política de las mujeres en la democracia (1979-1986). Madrid, Ministerio de Cultura, Instituto de la Mujer, 1987.

URIARTE, E.; ELIZONDO, A.: Mujeres en política: análisis y práctica. Barcelona, Ariel, 1997.

VILLASANTE, R.; MONTAÑÈS, M.; MARTÍ, J.: Prácticas locales de creatividad social. Construyendo ciudadanía 2. Barcelona, El Viejo Topo, 2001.