Aquestes anàlisis de la incidència de la política econòmica sobre les condicions de vida i de treball de les dones i els homes sorgiren en un context d’iniciatives amb tendència a implicar les Administracions Públiques en l’avenç cap a una societat més igualitària i equitativa (aplicació de polítiques positives, transversalitat de gènere, impuls de l’empoderament de les dones). Tanmateix, es requeria conèixer fins a quin punt els governs s‘estaven implicant en la posada en marxa dels acords internacionals que firmaven i després no sempre executaven.

Fins al començament d’aquestes anàlisis, era generalment acceptat que el pressupost públic era un document comptable amb el principal objectiu de satisfer les necessitats de la societat en el seu conjunt. No obstant, gràcies al treball d’algunes economistes feministes pioneres s’ha anat desvelant la “ceguesa de gènere” que caracteritza la política econòmica, en general, i al pressupost en particular (Bakker, 1994, 2006; Budlender, 1998, 2005; Carrasco, 1999, 2006; Elson, 1999; Folbre, 1994; Pazos, 2005, Villota, 2000, 2004). Ceguesa oculta rere una suposada neutralitat respecte el gènere.

L’economia feminista ha plantejat de manera encertada que les dones i els homes complim diferents funcions en l’organització social, que són establertes per les tradicions i la cultura imperant, i que generalment limiten les capacitats d’elecció i realització de les dones. Al mateix temps, ha destacat que existeixen una sèrie d’activitats fonamentals per la supervivència i reproducció social, majoritàriament realitzades per dones (tasques domèstiques, de cures, comunitàries...), que s’han deixat fora de l’anàlisi econòmic convencional. I ha començat a observar amb major claredat el paper que pot jugar l’administració pública en la superació de la discriminació històrica que les dones han patit per viure en una societat patriarcal i androcèntrica. En aquest sentit, l’Estat també pot reproduir o enfortir les disparitats existents en les condicions de vida de les dones i de col·lectius desafavorits socialment. Un dels instruments bàsics amb què compta l’administració pública per desenvolupar les seves funcions de gestió és el pressupost públic, ja que aquest recull la política econòmica i social a realitzar i reflecteix les seves prioritats polítiques i socials.

En les primeres experiències desenvolupades a Austràlia i Sud Àfrica, aquests primers exercicis van ser denominats “pressupostos de dones”, en tenir com a objectiu principal l’avaluació de l’impacte dels programes pressupostaris sobre les seves condicions de vida. No obstant, aquesta denominació conduïa a equívoc, ja que es podia interpretar que feia referència a un pressupost diferenciat per a les dones, o que s’havia d’analitzar exclusivament la part pressupostària que incidia directament en les dones. Tot i això, donat que el seu objectiu consistia en analitzar l’impacte de les polítiques pressupostàries en les dones i les nenes d’una comunitat, en comparació amb els impactes sobre els homes i nens de la mateixa, la seva denominació s’ha anat ampliant amb el temps.

En l’actualitat, s’utilitzen de manera indistinta les denominacions pressupostos “amb enfocament de gènere”, “amb sensibilitat de gènere” o “amb perspectiva de gènere”. A partir d’aquestes accepcions, es vol fer notar la vinculació existent entre el contingut del document pressupostari i les relacions de gènere existents en una societat, caracteritzades per una dicotomia en la que el poder, el prestigi i la valoració de les tasques assignades a cada sexe estan condicionades per patrons culturals i socials establerts al llarg del temps.

Els pressupostos amb perspectiva de gènere pretenen avaluar les polítiques públiques a tots els nivells administratius, és a dir, des del nivell supraestatal fins al local, a partir del seu reflex en el pressupost públic. Aquest plantejament suposa, en primer lloc, analitzar les dades quantitatives relatives a les fonts d’ingressos (política impositiva, emissió de deute públic...) i a les polítiques de despesa pública (polítiques sectorials, socials, transferències realitzades...) amb reflex pressupostari, pel qual s’han desenvolupat una sèrie de tècniques que esquematitzem en el Quadre 1. De totes maneres, no es limita exclusivament a una anàlisi numèrica del repartiment de fons públics, tot i que és el seu punt de partia, sinó que implica arribar a veure els valors subjacents en les prioritats governamentals. Les xifres pressupostàries suposen, per tant, una primera aproximació que contrastada amb la realitat social on incideix l’activitat governamental ens permetran visualitzar quin és el paper assignat a cada sexe, i la voluntat de superació de les desigualtats detectades per part de l’administració (en el mercat de treball, en els treballs reproductius i de cures...).

El pressupost consta de dues parts clarament diferenciades i estretament vinculades entre si: els ingressos i les despeses. Ambdues tenen un impacte diferenciat donada la diferent posició econòmica i social de les dones i homes en totes les societats. Per la qual cosa, per poder examinar de manera sistemàtica el pressupost, ambdues parts han de ser analitzades. No obstant, els exercicis de pressupostos amb perspectiva de gènere realitzats fins avui s’han centrat majoritàriament en les despeses, donada la seva estreta vinculació amb les polítiques que incideixen directament en les condicions de vida de les dones (política educativa, sanitària, de vivenda, d’ajudes socials, de treball, d’indústria...). Les anàlisis dels ingressos des d’aquesta perspectiva, per tant, no estan tan desenvolupades, tot i que existeixen autores que s’han concentrat en ells donada la seva rellevància en la redistribució de la renda (Veure Villota, 2000, 2004 y Pazos, 2005, en la que també s’hi inclouen articles de Stotsky y Gustafsson). En aquestes pàgines, donada la seva generalitzada aplicació, ens centrarem en les anàlisis de la despesa pressupostària. De la mateixa manera, posarem l’accent en la realitat local, ja que si bé trobem característiques comuns amb els pressupostos d’altres nivells administratius, existeixen diferencies entre ells relacionades principalment amb la divisió competencial i administrativa de cada Estat.

El procés pressupostari és un cicle tancat la duració i les fases del qual s’estableixen per llei, la qual cosa permet conèixer quins són els agents encarregats de la seva planificació, execució i avaluació i els terminis amb què es compta per la seva elaboració. Des de la fase de planificació pressupostària, en la que les àrees i empreses municipals realitzen les seves propostes de despesa per l’exercici següent, passant pel debat que mantenen amb l’Àrea d’Economia i Hisenda, fins l’aprovació en el ple municipal de les partides de despesa de cada àrea i la previsió d’ingressos municipals sol transcórrer més de mig any. A més, des que la despesa s’executa fins que s’avalua solen transcórrer alguns mesos, període en el que ja s’està executant el pressupost relatiu al següent exercici pressupostari.

Existeixen, també, diverses modalitats de presentació de la informació pressupostària. El sistema més ajustat a aquestes anàlisis és la pressupostació per programes de despesa, que recull tant les activitats a realitzar com els seus objectius generals i específics, així com una sèrie d’indicadors dels resultats esperats mitjançant cada acció, que permet que un cop executada la despesa es pugui contrastar amb els resultats obtinguts.

Les anàlisis de pressupostos amb perspectiva de gènere es poden començar en la fase inicial del procés pressupostari; és a dir, quan les àrees plantegen els seus programes de despesa. En aquesta fase, les àrees poden incloure una estimació de l’impacte previsible dels seus programes sobre les dones i els homes de la col·lectivitat. Si compten amb dades estadístiques dels resultats obtinguts en exercicis anteriors per cada programa, resulta força senzill realitzar l’estimació. Si es planteja un nou programa, llavors s’haurà d’estimar el col·lectiu beneficiari potencial directe i indirecte tenint en compte l’import adjudicat al programa. En totes aquestes anàlisis serà necessari, per tant, conèixer la població sobre la que es pretén incidir i preguntar-se sobre la incidència del programa en aquell col·lectiu.

Començar per la primera fase pressupostària permet executar el programa coneixent prèviament els indicadors sobre els que es vol fer seguiment, un cop establerta la metodologia adequada per recopilar la informació necessària al llarg de l’exercici.

En finalitzar l’any, es poden comparar els objectius perseguits i indicadors estimats inicialment amb els resultats finalment aconseguits, observar les disparitats –si existeixen– en la utilització dels recursos i les possibilitats de modificar i enfocar el programa per aconseguir l’equitat de gènere. Si es segueix aquest procediment, aquesta fase d’avaluació de la política municipal serà més rica i aportarà més informació, la qual cosa permetrà actuar de manera més eficaç en la utilització dels recursos públics.

No obstant, els problemes amb els que es solen trobar aquestes iniciatives són deguts a la carència d’indicadors previs i a l’escassetat de la informació estadística recopilada relativa a les característiques de la població beneficiària i al destí detallat dels recursos públics. Aquestes limitacions s’han de superar per poder continuar amb l’anàlisi, per la qual cosa s’han d’establir mecanismes de recopilació d’informació, anàlisis periòdiques de la situació en la que es troba la població diferenciant el sexe, l’edat, els ingressos entre altres característiques sociològiques rellevants (estudis d’usos del temps, de serveis comunitaris existents i usos dels mateixos, ...) i indicadors de gènere bàsics de les polítiques a realitzar.

Per solucionar aquests problemes inicials, en molts llocs s’han començat a fer experiències pilot que parteixen de programes ja executats, i que s’analitzen expost per observar el seu impacte diferencial. El requisit bàsic d’aquestes anàlisis és per tant comptar amb informació desagregada per sexe i amb pressupost propi per aquests programes.

Les tècniques més freqüentment utilitzades en les anàlisis de pressupostos des d’aquesta perspectiva es poden classificar en tres grans blocs interrelacionats entre si, tal com queden recollides en el Quadre 1. El nom assignat a cadascun està vinculat amb l’experiència en la que fou inicialment utilitzada i la principal promotora de la mateixa.

Les dues primeres bateries d’instruments són completament combinables i aplicables a nivell local, ja que es requereix un coneixement de la situació de partida en la que es troben les dones, homes, nenes i nens d’una comunitat. A partir d’aquest diagnòstic, s’analitzen tant la sensibilitat de gènere de les polítiques públiques (inclusió entre els seus objectius generals o específics de la consecució d’igualtat d’oportunitats, per exemple), com les assignacions de despeses dels programes, la seva materialització i els seus resultats. A més, es poden classificar les despeses en tres grans grups per conèixer quines són les destinades directament a polítiques d’igualtat d’oportunitats, quines a millorar les condicions de treball de les dones i homes del propi Consistori amb el mateix objectiu, i la resta de despeses. En aquest tercer grup, s’ha de prestar especial atenció a aquelles despeses aparentment neutres, que posteriorment resulten tenir un biaix de gènere, corregible amb modificacions en les polítiques.

En tercer lloc, dins de la bateria de propostes realitzades per Elson algunes fan referència a les polítiques macroeconòmiques dels governs estatals i als marcs d’actuació que restringeixen el camp d’actuació de les administracions públiques. Altres són aplicables a qualsevol nivell administratiu, estant estretament vinculades amb les recollides prèviament.

Un altre dels elements fonamentals d’aquestes iniciatives són els col·lectius que hi participen. Alguns d’aquests exercicis han estat executats en la seva integritat des de dins de les estructures administratives (Austràlia, Filipines, Suècia, França, Països Baixos...). Tanmateix, altres han estat impulsats per col·lectius de la societat civil interessats en conèixer el destí dels recursos públics i en fer propostes de millora en la utilització dels mateixos per tal que responguin a les necessitats de les dones (Anglaterra, Escòcia, Irlanda, Canadà, Estats Units...). Un tercer grup inclou els mixtes, els quals han comptat amb la participació d’algunes forces parlamentàries o grups polítics municipals juntament amb el moviment feminista o grups d’investigació (Sud-Àfrica, Berlín, Colònia...). Cadascuna d’aquestes modalitats presenta les seves pròpies avantatges i inconvenients, tot i que s’acostuma a destacar la conveniència de la participació social (Consells municipals de les dones, grups feministes...) amb l’objectiu de que les propostes de millora responguin a les demandes realitzades per les dones, coneixedores directes de les seves necessitats. La participació social, a més, augmenta la transparència de l’activitat pública i permet superar recels i desconfiances generades per l’obscurantisme i la falta de col·laboració entre l’administració i la societat.

BAKKER, I.: Gender Budget Initiatives. Why they matter in Canada. Technical Paper n. 1. Alternative Federal Budget 2006. Canadian Center for Policy Alternatives, 2006.

BUDLENDER, D.: The South African Women´s Budget Initiative. Background Paper n. 2 to the Meeting on women and political participation: 21Th Century Challenges. New Delhi, UNDP, 1999.

BUDLENDER, D.: Expectations versus Realities in Gender Responsive Budget Initiatives, UNRISD Project on Gender and Social Policy, UNRISD, 2005.

CARRASCO, C. (ed.): Mujeres y economía. Nuevas perspectivas para viejos y nuevos problemas. Barcelona, Icaria-Antrazyt 147, 1999.

CARRASCO, C.: “La paradoja del cuidado: necesario pero invisible”, Revista de Economía Crítica n. 5, març, 2006.

ELSON, D.: “A Tool for Implementing the Platform for Action: Gender-Sensitive Budget Analysis” a An Information Kit towards the Five Year Review of the Implementation of the Beijing Platform for Action, UNIFEM, Women’s Economic Empowerment in Central and Eastern Europe and the Commonwealth of Independent States, 1999.

FOLBRE, N.: Who pays for the kids? Gender and the structures of constaint. London and New York, Routledge, 1994.

PAZOS, M. (dir.): “Política fiscal y género”. Estudios de Hacienda Pública. Instituto de Estudios Fiscales, Ministerio de Economía y Hacienda, 2005.

VILLOTA, P. (ed.): La política económica desde una perspectiva de género. La individualización de los derechos sociales y fiscales en la Unión Europea. Alianza editorial, 2000.

VILLOTA, P.; FERRARI, I.: “Aproximación al análisis de las figuras impositivas del sistema fiscal español desde una perspectiva de género”, Estudios, n. 80. Instituto de la Mujer, Madrid, Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales, 2003.