Actualment, entre les polítiques desenvolupades per la Unió Europea es va donant gran importància a l’avaluació dels impactes produïts per la pròpia actuació: impacte econòmic, social i medi ambiental, així com el fet que aquesta avaluació ha de servir d’ajuda en la presa de decisions polítiques. Dins de l’anomenat impacte social cal tenir en compte l’impacte que la mesura estudiada tindrà en la igualtat de tracte i d’oportunitats entre dones i homes, això és: l’impacte de gènere.

En els darrers anys, les administracions públiques s’han anat convertint en grans empreses de serveis amb un nou enfocament que es basa en la prestació correcta i eficient d’aquests serveis i on la seva actuació ve justificada pel grau de satisfacció de les necessitats ciutadanes. Tota intervenció pública afecta les activitats diàries, els recursos disponibles, les funcions i responsabilitats, les oportunitats i els drets efectius de les persones destinatàries; per això han de ser formulades, aplicades i avaluades tenint en compte que aquestes persones destinatàries són dones i homes amb diferents preocupacions i interessos com a conseqüència que les unes i els altres assumeixen distintes funcions i responsabilitats tant en l’àmbit privat com en l’espai públic.

En aquest sentit, l’Estatut d’autonomia de Catalunya¹ consagra de forma específica els principis als quals queda sotmesa l’activitat dels poders públics a Catalunya. La perspectiva de gènere s’assumeix com un principi que ha d’informar les competències determinades en el seu títol IV amb l’objectiu d’oferir a les dones uns drets concrets amb eficàcia sobre tots els aspectes de la seva vida. L’Estatut estableix clarament, doncs, la integració activa de la dimensió de gènere en l’elaboració i aplicació de totes i cadascuna de les accions i polítiques que duguin a terme els poders públics catalans, entre els quals s’inclouen les administracions locals, en el desenvolupament de llurs competències per tal de satisfer les preocupacions, necessitats i aspiracions de les dones.

La discriminació de les dones té el seu origen en els estereotips socials associats al seu sexe en tant que transmeten i perpetuen una subordinació de les dones respecte dels homes. Aquests estereotips han de ser eradicats mitjançant una integració activa de la dimensió de gènere. L’impacte de gènere és un enfocament que incorpora un model d’intervenció que contempla introduir el principi d’igualtat d’oportunitats entre dones i homes en l’activitat diària de la política.

L’impacte de gènere és, doncs, una estratègia, una metodologia d’anàlisi de les intervencions i polítiques públiques que pretén explorar les conseqüències de les polítiques sobre les persones i la manera en què aquestes conseqüències poden variar per a les dones i els homes en funció de les diferències i desigualtats per raó de sexe. La finalitat d’aquesta estratègia és aconseguir que les consideracions de gènere s’incloguin sistemàticament en l’avaluació de les qüestions, opcions i repercussions de les polítiques, juntament amb altres consideracions com són les dimensions socioeconòmiqes. També procura assolir una major igualtat entre els sexes com un dels resultats de la política, al mateix temps que el creixement, l’eficiència, la reducció de la pobresa i la sostenibilitat. Tot això exigeix la inclusió de les qüestions relatives a les dones en diversos punts del procés normatiu.

Aplicar aquesta metodologia de l’impacte de gènere a les polítiques publiques implica tenir en compte els aspectes següents:

-Reflexionar prèviament si l´actuació o projecte tindrà una incidència diferent en la vida de les dones i els homes.

-Considerar la posició de partida en la que es troben tant els homes com les dones en relació amb l’àmbit concret de l´actuació.

-Analitzar les necessitats pràctiques (allò que es considera imprescindible i immediat) i les necessitats estratègiques (allò que fa falta per superar la posició de desigualtat de les dones) relacionades amb la vida quotidiana i la posició social de dones i homes que poden dificultar l’accés i l’aprofitament de la línia d’intervenció que es proposa.

-Conèixer i incorporar mesures compensatòries que evitin un desigual impacte de gènere.

El concepte i l’evolució de l’estratègia d’integració de l’impacte de gènere (mainstreaming de gènere) aparegué a començaments dels anys vuitanta quant el moviment internacional per a la promoció de la dona comprovà amb preocupació que l’estratègia consistent en aplicar programes específics envers les dones no havia donat resultats significatius. Les feministes del desenvolupament començaren a cercar altres estratègies per aconseguir que el gènere formés part de l’agenda política principal i que les qüestions relatives a la condició femenina deixessin de ser considerades secundàries i fossin integrades en l’adopció de totes les decisions relatives al desenvolupament.

Després de la Quarta Conferència Mundial sobre la Dona (Beijing, 1995), la comunitat internacional ha arribat a consensuar un ús comú del terme. Avui dia mainstreaming de gènere és “la (re)organització, la millora, el desenvolupament i l’avaluació dels processos polítics, de manera que una perspectiva d’igualtat de gènere s’incorpori a totes les polítiques, a tots els nivells i en totes les etapes, pels agents normalment involucrats en l’adopció de mesures polítiques”².

També la Unió Europea ha anat adoptant des de 1991 el marc normatiu i les estructures sobre mainstreaming de gènere³. Així, el V Programa d’Acció Comunitari, adoptat per Decisió del Consell de 20 de desembre de 2000, considera l’impacte de gènere com a instrument idoni per a la promoció eficaç de la igualtat. El febrer de 1996 la pròpia Comissió va aprovar una “Guia per a l’avaluació d’impacte de gènere”⁴, que establia, en forma resumida, els passos a seguir en aquesta avaluació, tenint en compte les experiències que en diferents països de la Unió ja existien al respecte.

Per valorar l’impacte de gènere, és necessari identificar, clarament, les diferències socials entre dones i homes i les causes que les produeixen, mitjançant la utilització d’una sèrie d’instruments anomenats indicadors. Els indicadors són mesures quantitatives i qualitatives dels fenòmens socials que permeten analitzar les condicions de vida d’un sector o sectors de població determinats.

Els indicadors sensibles al gènere són definits com les eines que permeten reflectir les funcions i les relacions dels sexes a la societat. Els indicadors de gènere permeten, doncs, la realització d’una anàlisi prenent en consideració els factors basats en el sexe que influeixen en els rols femenins i masculins, l’accés als recursos i la forma en què les dones i els homes es beneficien de l’accés als recursos, les instal·lacions i els serveis. En definitiva han de proveir d’informació bàsica per formular programes i orientar les polítiques: Què és el que està passant? A qui li està passant? De quina manera? Quan? Com està passant? Per què està passant? Com afecta? Quins efectes té?

Una de les claus més importants d’un bon indicador és posseir una font de verificació clara, rigorosa i de fàcil accés. Les fonts d’informació que s’utilitzen són tant documentacions extretes d’institucions públiques i privades, com estudis puntuals, així com també qüestionaris a la població. La recollida i l´anàlisi de la informació són activitats fonamentals en el procés d’avaluació, atès que a partir d’aquestes dades s’emetran els judicis sobre les intervencions realitzades. Com a primer pas imprescindible per a l’elaboració de tot indicador, cal que totes les dades es recullin, s’analitzin i presentin desagregades per sexes⁵.

Catalunya ha estat pionera en tot l’Estat espanyol en aprovar la primera llei de incorporació de la perspectiva de gènere a la normativa: la Llei 4/2001, de 9 d´abril, de modificació de l´apartat 2 de l´article 63 de la Llei 13/1989, del 14 de desembre, d´organització, procediment i règim jurídic de l´Administració de la Generalitat de Catalunya( DOGC núm. 3371 de 19 d’abril de 2001).

Les modificacions introduïdes per l’esmentada llei impliquen que en el procediment de tramitació de totes les disposicions de caràcter general ha d´acompanyar-se una memòria, en la qual, entre d´altres aspectes, ha de valorar-ne la perspectiva d´igualtat de gènere i a més, a la proposta de disposició també s´ha d´ajuntar un informe interdepartamental d´impacte de gènere de les mesures que estableix la disposició. Aquest informe té naturalesa jurídica preceptiva i no vinculant i ha estat concebut com un instrument de tècnica jurídica que faci possible una aplicació i interpretació eficient de les normes⁶.

Els objectius de l’informe interdepartamental d’impacte de gènere són els següents:

-Analitzar els potencials efectes diferencials que l’aplicació de la norma pot suposar sobre els drets de les dones i els homes (mètode d’avaluació ex-ante o prèvia).

-Vigilar que les disposicions neutres en la seva formulació no tinguin efectes negatius en la seva aplicació desproporcionadament majors sobre un grup socialment subordinat (discriminació indirecta).

-Verificar si el projecte normatiu ha ignorat o no les qüestions de gènere en la seva formulació i si, per tant, preveu mecanisme concrets i mesurables per a la consecució de la igualtat de gènere.

Certament, la construcció de l’Estat s’ha fet prenent com a mesura de totes les coses a l’home. Es crea un arquetip segons el qual el ciutadà mitjà, per al que es dicten les lleis i reglaments, és un baró, propietari, blanc i pare de família. La normativa es genera per i per a aquest prototip. No només no l´elaboren les dones, en la mateixa proporció en què són subjectes a les que caldrà aplicar-la, sinó que normalment ni tant sols se les ha escoltades. Per a les dones suposa una cotilla que no s’adapta a les seves mides, en la que difícilment encaixen i des de la qual hauran de desenvolupar la seva vida com a ciutadanes.

No es tracta que el Dret estableixi per a les dones un estatus personal privilegiat, la qual cosa entraria en conflicte amb els ideals polítics i jurídics del feminisme que treballa per a la igualtat de drets i d’oportunitats de dones i homes, sinó de dissenyar els instruments i garanties necessaris perquè dones i homes puguin desenvolupar els seus drets en llibertat i igualtat.

IMPACTE DE GÈNERE: RECURSOS BIBLIOGRÀFICS

Acord del Govern de la Generalitat de Catalunya de 14 de març de 2006 relatiu a la producció i desenvolupament d’estadístiques desagregades per sexes.

COM (96) 67 final, de 21.2.1996 “Integrar la política d’oportunitats entre homes i dones en el conjunt de les polítiques i accions comunitàries”.

PICH, T.: Un derecho para dos. La construcción jurídica de género, sexo y sexualidad. Madrid, Madrid, 2003.

IMPACTE DE GÈNERE: AUTORES