DESENVOLUPAMENT AMB PERSPECTIVA DE GÈNERE (POLÍTIQUES LOCALS DE): ARTICLE

Les polítiques de desenvolupament local es posen en marxa a Catalunya a finals dels anys vuitanta en el marc de les polítiques de promoció econòmica local. Aquestes primeres iniciatives tenien com a finalitat generar, des de la proximitat territorial, alternatives econòmiques i noves oportunitats d’ocupació en entorns afectats greument per la crisi econòmica.

Les actuacions en política de promoció econòmica local tenien com a objectiu construir un model de creixement econòmic autònom. El govern local esdevenia un actor rellevant en la promoció econòmica del territori i posava en marxa mecanismes de col·laboració amb altres actors econòmics, polítics i socials.

En aquesta primera etapa la introducció de la perspectiva de gènere en les polítiques de desenvolupament local va ser molt feble. Les primeres iniciatives començaven a tenir en compte la necessitat de fer front a la situació de les dones en el mercat de treball (altes taxes d’atur, precarietat laboral, dificultat d’inserció laboral, desigualtats de gènere) i aquesta preocupació es va traduir en el desenvolupament de programes específics adreçats a les dones (programes de reinserció laboral, programes de formació, programes d’autoocupació, foment i ajuda a dones emprenedores). Iniciatives que es van començar a posar en marxa des de les àrees d’ocupació dels ajuntaments en col·laboració amb les primeres àrees de la Dona o d’Igualtat que es posaven en marxa en els ajuntaments.

En la dècada dels anys vuitanta la majoria dels ajuntaments de tamany mig i gran del país van crear les primeres regidories de la Dona (regidoria de la dona), el que va suposar la institucionalització de les polítiques destinades a les dones i a la igualtat d’oportunitats. La creació de serveis específics d’atenció a les dones (Punts d’informació/Centres d’Assessorament) es van configurar com a espais dinamitzadors de les primeres polítiques d’igualtat d’oportunitats a nivell local.

Però aquestes primeres actuacions per promoure el desenvolupament local des d’una perspectiva de gènere, partien d’un enfocament centrat en el mercat de treball que no tenia en compte les diferents dimensions –socials, culturals, polítiques– en què es manifestaven les desigualtats de gènere. En ser actuacions molt sectorials, no fomentaven la plena participació de les dones en el desenvolupament local ni tenien com a objectiu promoure transformacions estructurals més profundes.

En la dècada dels anys noranta les polítiques de desenvolupament local experimenten una canvi de dimensió. Es configuren a l’entorn d’àmbits més amplis d’intervenció i comencen a adquirir major importància les aliances territorials, els acords i les accions compartides entre actors públics i privats a l’hora de determinar els camps d’actuació d’aquestes polítiques públiques. Si en la primera etapa les polítiques de desenvolupament local van girar sobretot a l’entorn de les Iniciatives Locals d’Ocupació (ILO) amb la finalitat de combatre l’atur i els seus efectes socials, més endavant es van posar en marxa les Iniciatives de Promoció Empresarial (IPE), de caràcter més estratègic, que tenien com a finalitat impulsar la cooperació público-privada i com a prioritat facilitar la creació d’empreses, impulsar xarxes locals de formació i donar suport a activitats emprenedores (Brugué i Gomà, 1998).

Des d’aquesta perspectiva, són especialment significatives les polítiques d’ocupació que promouen els ens locals malgrat que, tot i no disposar de competències pròpies en aquesta matèria, promouen diferents accions d’estímul al desenvolupament local mitjançant accions de foment de l’ocupació i de formació que són finançades per aportacions de l’administració central i autonòmica i per fons estructurals europeus. Pràcticament la totalitat dels recursos financers utilitzats per a les accions de promoció econòmica local provenien de Fons Feder i del Fons Social Europeu, així com de l’estratègia europea de cohesió territorial (Fons de Cohesió) (Aragon, 2003).

Des d’una perspectiva estratègica de gestió del territori cal esmentar les iniciatives de desenvolupament econòmic que s’impulsen mitjançant aliances de col·laboració público-privada amb la finalitat de millorar les condicions i l’entorn socioeconòmic local (com ara els Pactes Territorials per a l’Ocupació, els Consells Econòmics i Socials o els Pactes Locals per a l’Ocupació).

Com assenyala Vázquez Barquero (1999), el canvi en la dimensió de les polítiques de desenvolupament local i la perspectiva de treball es basa des d’aleshores en una aproximació territorial al desenvolupament. La història productiva de cada territori, les característiques tecnològiques i institucionals de l’entorn, els recursos locals, condicionen el procés de desenvolupament local. Des d’aquesta perspectiva econòmica, l’objectiu de les intervencions són tant incrementar la productivitat de l’economia local com generar una major competitivitat del territori. La finalitat d’aquestes polítiques és promoure territoris que, en un entorn altament competitiu, generin atracció empresarial, per la qual cosa cal fomentar la innovació, la capacitat emprenedora, la qualitat del capital humà i la flexibilitat del sistema productiu.

En l’articulació d’aquestes polítiques de desenvolupament local els ens locals exerceixen un rol de facilitador d’informació, d’estimulador d’iniciatives i de coordinador d’un conjunt cada vegada més ampli i divers d’actors. Les actuacions incideixen sobretot en l’oferta de recursos humans, en el coneixement dels mercats i l’oferta local i en els factors “invisibles” que determinen la identitat local (factors culturals i comunitaris que fomenten l’atracció del territori).

Tal i com defineix el concepte la Organització Internacional del Treball (OIT), el desenvolupament econòmic local és aquell procés de desenvolupament participatiu que fomenta els acords de col·laboració entre els principals actors públics i privats en un territori, de manera que possibilita el disseny i la posada en pràctica d’una estratègia de desenvolupament comuna sobre la base d’aprofitar els recursos i les avantatges competitives locals en un context global, amb l’objectiu final de crear ocupació i estimular l’activitat econòmica.

Com destaca Barreiro (1998) la promoció econòmica local esdevé una funció que han assumit els governs locals com a part substantiva de les seves polítiques i serveis. Això no obstant, és una funció que no està clarament delimitada i que planteja fortes exigències i reptes polítics i institucionals als governs locals, que creen instruments de gestió (àrees, departaments o instituts autònoms) que es fan càrrec de les polítiques de foment econòmic i d’ocupació del territori.

En aquesta segona etapa en què s’articulen i configuren les polítiques de desenvolupament local estratègiques per al territori tal i com les coneixem avui, l’anàlisi de com la perspectiva de gènere és present en aquestes actuacions cal centrar-lo en com els ens locals incorporen la transversalitat de gènere (gender mainstreaming) en aquestes actuacions.

Diversos estudis assenyalen la influència decisiva que han jugat les polítiques i el finançament comunitari en la major centralitat de les polítiques de gènere i el mainstreaming de gènere en l’àmbit local. Cal recordar que aquest enfocament i metodologia de treball és molt recent en el nostre país i ha estat orientat clarament tant per les prioritats marcades per la política comunitària en matèria de desenvolupament local, com pel suport financer que han facilitat els fons estructurals per al desenvolupament d’iniciatives locals molt concretes.

En aquest sentit, cal fer esment de la primera estratègia marc comunitària (2001-2005) de la Unió Europea per promoure una major igualtat entre homes i dones que es va incorporar en els criteris bàsics dels fons estructurals i en les disposicions generals i els reglaments que regulaven cada fons i, per tant, va orientar des d’una perspectiva de gènere les estratègies de desenvolupament local.

A diferència de plantejaments de caràcter sectorial dels anys precedents, la UE promou l’enfocament de la transversalitat de gènere que, en el terreny del desenvolupament econòmic, es va centrar en 4 eixos: 1) la millora de la capacitat d’inserció professional de les dones; 2) el desenvolupament de l’esperit empresarial; 3) el foment de la capacitat d’adaptació d’empreses i treballadors; i 4) reforçament de les polítiques d’igualtat d’oportunitats entre dones i homes.

En el cas del Fons Social Europeu, el principi d’igualtat d’oportunitats es va vincular als Plans d’Acció per l’Ocupació que es converteixen en el principal instrument de finançament d’aquest instrument. Un dels cinc àmbits d’intervenció era la millora de la situació de les dones en el mercat laboral, inclòs el desenvolupament de les seves carreres professionals, l’accés a les noves oportunitats de treball i a la creació d’empreses així com la reducció de la segregació vertical i horitzontal en el mercat de treball.

El principi d’igualtat d’oportunitats també es va incorporar en accions específiques de la política comunitària com el New Opportunities for Women (NOW), creat el 1990, que tenia com a finalitat donar prioritat a les mesures en aquells àmbits laborals en què la participació de la dona era especialment baixa; el programa Ocupació-NOW, de l’etapa 1995-2000, que tenia un doble objectiu: reduir l’atur entre les dones i millorar la situació de les que estaven en actiu, així com donar suport a estratègies innovadores i molt clarament en els programes EQUAL (2002-2004 i 2005-2007) que se centraven en les àrees relacionades amb la conciliació familiar i laboral), l’eliminació de la segregació en el treball remunerat i la reducció de la desigualtat de gènere. La UE ha definit per al període 2007-2013 un nou programa, PROGRESS (Programa Comunitari per a l’Ocupació i la Solidaritat Social), que cobreix cinc escenaris d’acció: el treball, la protecció social i la inclusió, les condicions de treball, la lluita contra la discriminació, la diversitat i la igualtat entre homes i dones; programa a través del qual s’articularan les polítiques de desenvolupament local amb perspectiva de gènere en aquest període.

Cal destacar, igualment, altres iniciatives i projectes comunitaris que han contribuït a promoure la incorporació de la perspectiva de gènere en les polítiques de desenvolupament local. En concret, els programes Urban (suport a la igualtat d’oportunitats en àrees territorials amb problemàtiques socials específiques); Leader (suport a les dones per emprendre projectes locals de desenvolupament rural); Interreg (foment de la cooperació transfronterera per promoure activitat econòmica en el territori) i Recite II (creació i finançament de centres europeus de recursos per a la revalorització del treball de la dona i la seva integració en la vida laboral).

Tot i la influència d’aquests programes específics promoguts amb fons i iniciatives comunitàries i la progressiva consolidació de les estructures polítiques d’igualtat en molts ajuntaments, l’enfocament de gènere en les polítiques de desenvolupament local segueix essent molt feble. Es detecten iniciatives aïllades que no sempre tenen continuïtat i poques polítiques estratègiques del territori que incorporin la perspectiva de gènere.

En l’actualitat, manca un debat profund que articuli l’element territorial i participatiu amb la perspectiva de gènere per tal de promoure polítiques de desenvolupament local en el territori que comptin amb tots els agents socials i que parteixi de les seves potencialitats, necessitats i voluntats. Cal fer un esforç per aprofundir en el coneixement de cada territori i la seva diversitat, a partir d’instruments de diagnosi i avaluació que incorporin la perspectiva de gènere amb la finalitat que les polítiques responguin a les necessitats locals. Cal superar una fase discursiva i promoure una pràctica política en què la perspectiva de gènere impregni el conjunt de les polítiques locals.

DESENVOLUPAMENT AMB PERSPECTIVA DE GÈNERE (POLÍTIQUES LOCALS DE): RECURSOS BIBLIOGRÀFICS

ALFAMA, E.; QUINTANA, I.: Informe España. Un modelo europeo para el desarrollo local con perspectiva de género. Women in Development. Comisión Europea, 2007.

ALONSO, A.: El enfoque de género en los proyectos de desarrollo local. Sevilla, Instituto Andaluz de la Mujer, 2003

BARREIRO, F.: “Las políticas locales de promoción económica: reflexiones e innovación” a BRUGUÉ, Q.; GOMÀ, R.: Gobiernos locales y políticas públicas. Barcelona, Editorial Ariel, 1998.

BRUGUÉ, Q.; GOMÀ, R.: Gobiernos locales y políticas públicas. Barcelona, Editorial Ariel, 1998.

CARRASCO, C.; CUBILLO, A.P.: Género y desarrollo local. Guía didáctica para agentes de igualdad. Sevilla, Instituto Andaluz de la Mujer, 2004.

EMAKUNDE/INSTITUTO VASCO DE LA MUJER: Manual para la integración de la perspectiva de género en el desarrollo local y regional. Emakunde/Instituto Vasco de la Mujer, Vitoria, 1997.

FERNANDEZ, L.: ¿Qué queremos decir... cuando hablamos de la igualdad de oportunidades en el desarrollo local? Monografía. Universitat Jaume I, Castelló, 2005.

DESENVOLUPAMENT AMB PERSPECTIVA DE GÈNERE (POLÍTIQUES LOCALS DE): ENTITATS, INSTITUCIONS I XARXES