La desigualtat, la pobresa, l’exclusió i, en definitiva, els diferents nivells de benestar de la ciutadania s’han convertit en un tema recurrent dels estudis socials. No obstant això, l’anàlisi d’aquestes qüestions està envoltat de força controvèrsia atès que hi ha diversos enfocaments que coexisteixen i intenten explicar tant la naturalesa com l’abast d’aquests fenòmens.

El primer element que cal remarcar és que hi ha una gran distància entre aquelles perspectives que responsabilitzen i focalitzen l’explicació de la realitat en els individus, i aquelles que busquen una explicació social a les diferències existents. Les segones són les que es plantegen quins mecanismes socials provoquen que una part de la població gaudeixi d’uns privilegis als quals no pot accedir la majoria.

L’anàlisi de l’estructura social ens permet identificar grups d’individus amb situacions i condicions de vida similars i alhora diferents dels altres. Analitzant quins són i com són aquests grups socials, qui en forma part i què els defineix, podem explicar el tipus de recursos i béns socials que tenen uns i no altres, i l’efecte que això té en la vida de cadascú en particular i en el conjunt de la societat.

La classe social és un element bàsic d’aquesta estructuració de les posicions dels individus, però la seva definició mai no ha estat exempta de debat. D’una banda, des de l’inici de la tradició teòrica sociològica¹, no hi ha hagut acord sobre com s’ha de definir la classe social. A la vegada, també des de l’inici, especialment en la segona meitat del segle XX, prenen força les veus que reclamen una perspectiva d’anàlisi més oberta². Es reivindica que l’estructura social no sigui només l’estructura de classes. El sexe, l’edat, el lloc on es viu.... col·loquen els individus en posicions diferents, amb avantatges i desavantatges respecte dels altres i del conjunt de la societat. El reconeixement d’aquestes altres formes de desigualtat com a estructurals no significa però que deixi de ser pertinent l’anàlisi de classes socials. Cal tenir presents totes les dimensions de l’estructura, atès que les desigualtats coexisteixen i es reforcen entre elles.

D’altra banda, moltes de les recerques sobre desigualtat s’han realitzat sense tenir en compte la classe social perquè la seva inclusió operacional no ha estat fàcil³. Tot i que a partir dels anys 80, bona part de la sociologia que es produeix s’ocupa de com mesurar les classes, les posicions enfrontades entre els diferents corrents teòrics⁴ generen indicadors molt diversos i, per tant, maneres de mesurar la classe completament diferents. Fins i tot alguns dels indicadors ni tan sols es construeixen a partir de l’ocupació remunerada⁵, malgrat que la classe social es defineix precisament a partir de la posició de cadascú en les relacions socials de producció. És principalment amb la feina que realitzem al mercat de treball que ens posicionem socialment, i les nostres condicions de vida en depenen directament.

Però no l’ocupació entesa com a contingut tècnic del treball, sinó com a posició en les relacions socials de domini, que és allò que defineix les condicions en què aquest treball es realitza, independentment del seu contingut tècnic. Per tant, l’ocupació com a indicador de classe no pot ser una mera agregació d’ocupacions, sinó que cal diferenciar el grau de control que cada ocupació permet exercir sobre la pròpia ocupació i sobre el mercat⁶.

El caràcter de les funcions de cada tipus d’ocupació és qui atorga a cada una la seva posició en les relacions socials de producció (Davis i Scase, 1985, 1972). En el sistema de producció capitalista existeixen funcions de dos tipus: les de capital i les de treball. Les dimensions clau de la primera funció són la propietat, el control i el coneixement tècnic; la de la segona és el treball (tant si produeix plusvàlua com si no). Per tant, aquestes diferències de funcions i les dimensions que les componen són les que determinen o expressen les desigualtats entre els grups socials existents en una societat concreta.

La classe dominant es defineix per la seva situació de poder conferit no només per la possessió dels mitjans de producció o el capital (grans empresaris), sinó també pel control d’aquests elements lligat al coneixement o a la tècnica (alts directius d’empresa pública i privada). En les classes mitjanes, tenim dues fraccions clarament diferenciades –també alhora, com en el cas anterior–, integrades per diversos grups socials. D’una banda, la classe mitjana propietària –per a molts autors “vella” classe mitjana–, que com el seu nom indica, es caracteritza per la possessió dels mitjans de producció. Està formada per diferents nivells de possessió de capital i situació de mercat, relacionats amb si tenen a càrrec seu treballadors o no.

De l’altra, la nova classe mitjana, que també està formada per més d’un grup d’ocupacions. La divisió bàsica passa pel control de mà d’obra i de capital (directius, gerents, caps de diversos nivells, etc.) o pel nivell del contingut tècnic que comporta la realització de l’activitat (tècnics alts, mitjans, etc.).

La classe treballadora representa en les relacions socials de producció les funcions de treball, i la divisió bàsica que la caracteritza fa referència al grau de qualificació i al sector d’activitat.

És important insistir en que no és l’activitat que s’executa, sinó les condicions en què aquesta activitat es realitza, les que determinen el poder i el reconeixement social que se n’obté i per tant aquestes condicions de poder i reconeixement social no són permanents, evolucionen en la mateixa mesura que ho fa la societat.

Malgrat que estem en una societat oberta, d’estatus adquirit i no pas adscrit, on l’origen social no és determinant, la posició social en què naixem segueix influint en les nostres oportunitats de vida. La democratització de la societat i el desplegament de l’Estat del Benestar ha comportat la universalització de determinats béns i serveis socials⁷ que han contribuït a confondre l’estil de vida i el nivell de consum amb la posició real, invisibilitzant la classe social i donant una aparença de més igualtat i possibilitats de mobilitat social que en èpoques passades.

El gènere: una qüestió pendent

La desigualtat per raó de gènere s’entrecreua fortament amb aquesta realitat d’oportunitats diferencials per grups socials, tot i que la posició teòrica i empírica tradicional ha obviat aquest fet.

D’una banda, en l’anàlisi de les classes socials tradicionals no s’ha tingut en compte a les dones (Acker, 1973) atès que s’ha considerat que el treball per aquest col·lectiu ocupava a les seves vides només una posició secundària i no pas central, com en el cas dels homes (Goldthorpe, 1984).

Davant dels canvis socials ocorreguts i, especialment, davant la nova relació de les dones amb el mercat laboral és del tot insostenible seguir sense tenir en compte, tant la posició de les dones en l’estructura de classes com la interferència de les desigualtats de gènere en aquesta posició (Crompton, 1996).

Actualment, l’anàlisi de classe social té en compte la posició de classe social tant de les dones com dels homes, i només en aquells casos en què les dones o qualsevol ciutadà no té una relació directa amb el mercat laboral es fa servir una posició de classe indirecta (Wright, 1989). Però la interrelació entre classe social i gènere no s’acaba amb aquest tipus de solucions atès que, malgrat que és un gran pas endavant considerar de la mateixa manera dones i homes en l’anàlisi de les posicions de classe, no n’hi ha prou per donar compte del biaix de gènere.

En parlar de les classes, cal recordar que la classe social es defineix precisament a partir de la posició de cadascú en les relacions socials de producció. És principalment amb la feina remunerada que realitzem al mercat de treball que ens posicionem socialment, i les nostres condicions de vida en depenen directament. Però el que és important no és l’activitat que s’executa, sinó les condicions en què aquesta activitat es realitza, així com el poder i reconeixement social que suposa.

És a dir, és el mateix un metge que una metgessa? Ocupen la mateixa posició de classe? Tenen el mateix poder de mercat? Tots sabem que no perquè la discriminació sexual està present en el mercat laboral de la mateixa manera que en totes les esferes de la nostra societat i aquest és un fet que l’anàlisi de classes socials encara no ha incorporat.

El treball mercantil és central en l’anàlisi de les desigualtats i, quan analitzem el mercat laboral, el primer tret que es posa en evidència són les grans diferències que existeixen entre sexes. Un dels aspectes bàsics que es posa de manifest és que les probabilitats d’accés de la població al mercat laboral i les probabilitats d’accés a determinat tipus de condicions de treball és una de les dimensions fonamentals de la desigualtat, i aquesta està directament relacionada amb el model de família imperant i, especialment, amb el repartiment del treball domèstic i familiar a les llars.

L’absència dels homes en aquest tipus de tasques i la presència de les dones en les mateixes fa que sigui fonamental tenir en compte els dos tipus de treballs per entendre una bona part de les desigualtats que pateixen les dones en l’actualitat, especialment les de gènere i les de classe social.

Aquesta realitat persistent, és la que ha portat a algunes autores com Delphy, (1984), a parlar de sex-class: una classe d’homes i una classe de dones amb interessos oposats, en el mode de producció domèstic. O com diu Walby, d’una classe de marits i una altra de mestresses de casa, perquè el gènere no s’ha de reduir a classe.

Alhora, dins de la mateixa anàlisis de classes, el considerar la classe social de les dones a partir de la seva feina remunerada en el mercat laboral ha obert, –o en certa manera ha reobert–, una línia de debat teòric important sobre quina és la unitat pertinent d’anàlisi: l’ individu o la família. En el model individual cada individu és classificat en l’estructura de classes segons la posició que determina la seva ocupació⁸. Per a molts autors el fet de que la llar sigui una unitat de consum, la base de les relacions socials i de la construcció dels valors i de la consciència de classe és primordial per a la posició social i per tant aquesta no pot ser només individual⁹.

Notes

GOLDTHORPE, J.H.: “Women and Class Analysis: In Deffence of the Conventional View”, Sociology, vol. 17, n. 4, 1983.

HOUT, M.; DEPRETE, T.: “What we have learned: RC28’s contribution to knowledge about social stratification”, Research in Social Stratification and Mobility, n. 24.

MIGUÉLEZ, F.; GARCIA, T.; REBOLLO, O.; SÁNCHEZ, C.; ROMERO, A.: Desigualtat i canvi. Barcelona, edicions Proa, 1997.

SÁNCHEZ, C.: La definició dels grups socials a la Regió Metropolitana de Barcelona. Un problema teòric i metodològic. Tesis Doctoral. Bellaterra, Publicacions de la Universitat Autònoma de Barcelona, 1995.

SÁNCHEZ, C.; QUINTANA, N.: “Les classes socials a Catalunya. Desigualtats en les condicions de vida dels grups socials”, Estructura Social i Desigualtats a Catalunya, vol. 1, Barcelona. Mediterrània, 2005.

STOLCKE, V.: Sexualidad y Racismo en la Cuba Colonial. Madrid, Alianza Editorial, 1992.

WRIGHT, E.O.: “Women in the Class Structure”, Politics and Society, vol. 17 n. 1, 1989.