Les dones immigrades

Un tret distintiu dels nous models migratoris arreu del món i que ha començat a tenir lloc a Catalunya sobretot des de la dècada dels noranta, és l’augment de la immigració femenina de caràcter econòmic (Gregorio, 1997). Les dades ens mostren que hi ha una gran diversificació de les experiències migratòries femenines i que moltes d’aquestes dones arriben al nostre país com a pioneres del procés migratori. Els actuals processos de globalització i de feminització dels fluxos migratoris ens ofereixen, de forma nítida, la cruïlla de les desigualtats: les dones immigrades. Les treballadores d’origen immigrant que han arribat a Catalunya els darrers anys són relegades principalment a les tasques més feixugues que tenen a veure amb la reproducció social (principalment el servei domèstic, però no podem oblidar el treball sexual); tot ocupant els estrats més baixos de l’estructura ocupacional femenina.

Sense cap mena de dubte, la categoria gènere no adquireix el mateix significat en tots els contextos socials; sinó que es redefineix en funció d’elements tals com la religió, l’ètnia, la cultura o la classe social. La vivència de la condició de “dona” es veu modulada per la classe social, l’ètnia o raça i la cultura (Baca, Thornton, 1994). La subordinació en termes de gènere, classe social i etnicitat constitueix doncs el marc de referència de tota anàlisi dels processos que produeixen i reprodueixen les formes de marginació i exclusió de les dones immigrades (Morokvasic, 1984; Parella, 2003). La dona immigrada, per la seva condició de dona, ha d’enfrontar-se a la lògica del patriarcat que regeix a la societat receptora; pel fet de ser immigrant, ha de fer front a una política migratòria discriminatòria i als prejudicis ideològics de la població autòctona i, finalment, donada la seva condició de treballadora, accedeix a una posició socioeconòmica subordinada en el mercat de treball. Així doncs, les condicions de vida de les dones de classe treballadora i, a més, d’origen immigrant, tenen poc a veure amb les experiències de les dones blanques de classe mitjana, protagonistes d’una revolució silenciosa a través de la qual han aconseguit incorporar-se massivament al mercat de treball com a estratègia emancipadora. D’aquesta manera, s’assenyala la significació i capacitat transversal que té el gènere no només a l’hora de diferenciar les experiències viscudes entre homes i dones, sinó també entre dones situades en diferents posicions en l’estructura social i en l’ordre econòmic internacional.

Efectivament, la demanda de força de treball immigrada a les economies postindustrials difereix pel que fa al gènere, de la mà del reclutament massiu de dones immigrades perquè s’ocupin en les activitats vinculades a la reproducció social. El fet que les dones immigrades accedeixin als treballs de dones més devaluats, rebutjats per les dones autòctones amb millors oportunitats laborals, exigeix revisar una sèrie de canvis demogràfics, culturals, socials i econòmics que han tingut lloc els darrers anys (sobretot durant la dècada dels noranta) i que han provocat fulgurants transformacions en la família i en la gestió de la vida quotidiana de les persones. Aquests canvis se sustenten, principalment, sobre la base de l’emancipació del col·lectiu femení i la generalització de la família de doble ingrés, així com de l’envelliment de la població i el consegüent increment de la necessitat de cura per fer front a les situacions de dependència.

Es tracta de tasques que sempre han estat feminitzades; però que, per primera vegada, han passat a formar part del mercat global, en el context del que es coneix com a internacionalització de la reproducció. Les sociòlogues nord-americanes Barbara Ehrenreich i Arlie Russell Hochschild (2003) introdueixen el terme cadenes globals de cura per explicar els vincles que es configuren a través de la importació i l’extracció de la cura i l’afecte des dels països pobres cap als països rics. Les treballadores domèstiques d’origen immigrant duen a terme una part del treball reproductiu dels països més rics, mentre han de delegar les seves responsabilitats familiars a altres dones de la família que romanen al país d’origen (àvies, germanes, cosines, etc.), o bé remunerar treballadores connacionals amb menys recursos perquè se n’ocupin.

I per què s’erigeix la treballadora d’origen immigrant com a principal candidata per omplir aquest nínxol laboral tan emblemàtic de la discriminació per raons de gènere? Perquè es tracta de dones amb necessitats econòmiques, a les quals se suposa una sèrie d’atributs que tenen a veure amb la seva condició biològica de dones (capacitació innata per proporcionar cura als altres), amb el seu component ètnic (indicador indirecte de trets de la personalitat com ara ser afectuós, afable, pacient, etc.), i amb el seu estatut jurídic d’estrangeres i la seva condició social d’immigrades (a la que s’atribueix submissió, docilitat, etc.). D’aquesta manera, la concentració de les dones immigrades en els serveis vinculats a la reproducció social no només es pot explicar a partir de les seves pròpies estratègies (les diferències salarials amb el país d’origen, el tipus de projecte migratori, el temps d’assentament a la societat receptora, el capital social, etc.); sinó que, a més a més, és el resultat d’una sèrie de processos discriminatoris que tenen a veure amb factors (sexe, grup ètnic o nacionalitat) i amb estereotips de base androcèntrica i alhora etnocèntrica.

Les conseqüències de tot plegat són prou evidents. La discriminació laboral que pateixen les treballadores immigrades no només suposa desaprofitar el seu capital humà. Les situacions d’inconsistència d’estatus que es generen els causen frustracions i trastorns psicològics que s’afegeixen al trasbals associat a la pèrdua dels vincles familiars (fills, marit o pares) i als obstacles a què s’enfronten en la societat receptora. Cal tenir present que algunes de les dones immigrants no han tingut experiència laboral prèvia abans d’emigrar (mestresses de casa o estudiants) i només una proporció reduïda es dedicava al servei domèstic, activitat summament desprestigiada en molts dels països d’origen i fins i tot no considerada una activitat laboral. Moltes de les treballadores domèstiques llatinoamericanes procedents de les classes mitjanes, per exemple, havien disposat de personal domèstic propi abans d’emigrar.

Però a més a més, des d’una perspectiva de gènere, cal tenir en compte els efectes que la migració femenina pot tenir per a les dones que esdevenen mares transnacionals o “a distància”, així com per als fills i altres membres de la família que romanen en el país d’origen (Torns et al. 2007). D’acord amb la sociòloga nord-americana M. Romero (2002), ningú es pregunta qui cuida els fills/es de les treballadores domèstiques i com el cost de mantenir l’estil de vida patriarcal de les classes mitjanes occidentals afecta no només a la treballadora, sinó també a la seva família. Encara que els ajustaments que requereix la maternitat transnacional no són exclusius del servei domèstic, no és menys cert que les peculiaritats d’aquesta activitat remunerada (sobretot la modalitat del servei domèstic intern) promou –per no dir “obliga”– la separació física de la mare i dels seus fills (Hondagneu-Sotelo i Avila 1997).

Les possibilitats de trobar una ocupació fora del servei domèstic són força reduïdes. Lluny de constituir una feina-pont, sovint s’erigeix en “gueto ocupacional” del qual no és fàcil sortir, si bé és possible identificar diferències depenent dels col·lectius (Colectivo Ioé, 2001). Les oportunitats d’obtenir una ocupació fora del servei domèstic depenen d’un gran nombre de factors, entre els quals cal destacar el nivell educatiu de la dona immigrada, si el projecte migratori s’orienta cap al retorn a curt termini o no, el temps d’assentament a la societat receptora, les xarxes familiars, el coneixement de l’idioma, la posició que ocupa en l’estructura familiar (esfera reproductiva), etc. Així mateix, les dificultats que planteja l’homologació dels títols estrangers constitueixen un dels principals obstacles per a les dones immigrades més formades.

Apareixen poques vies d’ocupació alternatives, i aquestes se circumscriuen principalment als serveis poc qualificats, sobretot l’hostaleria i el comerç. La manca d’altres oportunitats laborals per a les dones immigrants és un determinant que fa que moltes d’elles, especialment les que es plantegen l’assentament definitiu a la societat catalana, manifestin l’autoocupació com a projecte laboral a mitjà termini, un cop reuneixin prou estalvis per poder establir el seu propi negoci; o bé puguin disposar del suport econòmic de familiars o amics. Cada vegada és més habitual que les dones immigrades optin per establir el seu propi negoci (perruqueries, cafeteries, locutoris, etc.) com a estratègia per poder abandonar els sectors laborals clàssics reservats a les dones immigrades.

Ara bé, el patró de mobilitat laboral més comú ara per ara acostuma a tenir lloc dins dels serveis vinculats a la reproducció social, en les seves diferents modalitats jerarquitzades. El primer pas és abandonar el servei domèstic intern i passar a ser treballadores domèstiques externes o assistentes per hores (sobretot quan reagrupen la família) (Oso, 1998). S’observen diferències segons nacionalitats. En aquest sentit, és freqüent que les treballadores llatinoamericanes (algunes d’elles amb formació com a infermeres o mestres al país d’origen, per exemple) es dediquin preferentment a la cura de les persones i no tant a la realització de les tasques de neteja i infraestructura de la llar. Amb el temps, aquestes treballadores són les que troben feina amb més facilitat en residències geriàtriques, en empreses de serveis de cura a domicili, o en el sector sanitari (com a auxiliars de geriatria o auxiliars de clínica, per exemple) (Escrivá, 2004).

En definitiva, el paper que té la treballadora immigrada com a mà d’obra barata per dur a terme les tasques vinculades a la reproducció social, té com a conseqüència un increment de les desigualtats; en concret, l’agudització de les desigualtats dins del col·lectiu de dones. Aquest fet planteja importants reptes a les polítiques locals (formació, ocupació, serveis socials, etc.) des d’una perspectiva de gènere. Les treballadores d’origen immigrant són les que, des de la invisibilitat i la manca de reconeixement social, subministren treball de cura barat i flexible en un mercat desregulat, cosa que permet esmorteir els conflictes derivats de la insuficient implicació masculina en el treball domèstic i familiar i les deficiències del nostre Estat del benestar (polítiques de conciliació vida familiar i laboral, serveis per a les persones dependents, etc.). En qualsevol cas, caldrà esperar un temps abans de poder valorar si les trajectòries laborals que segueixen aquí les dones immigrades tendeixen a equiparar-se a la del conjunt de dones ocupades, en funció de les seves característiques individuals; o bé, per contra, es perpetuen i cronifiquen les escasses oportunitats laborals a què actualment accedeixen.

Efectivament, els ens locals poden jugar un paper decisiu a l’hora de contribuir a mitigar les múltiples desigualtats que incideixen en la incorporació laboral i la integració social de les dones immigrades. Avançar cap a la professionalització, regulació i reconeixement de les qualificacions de les activitats que tenen a veure amb la reproducció social (cura de persones, tasques de suport a la llar, etc.) és un pas necessari i imprescindible. Paral·lelament, les accions de formació ocupacional diversificada, que permetin ampliar el ventall d’oportunitats de les dones immigrades cap a feines menys feminitzades, constitueixen un altre dels elements d’intervenció clau, juntament amb programes específics de suport a l’autoocupació que en facilitin la mobilitat laboral i social. Es tracta de dotar aquestes dones d’instruments i capacitats per tal de poder anar més enllà del nínxol laboral del servei domèstic i el treball de cura, superant-se així les freqüents situacions d’“inconsistència d’estatus”, viscudes ben sovint des d’una elevada frustració i importants trastorns en la seva salut mental i física.

DONES IMMIGRADES: RECURSOS BIBLIOGRÀFICS

BACA, M; THORNTON, B.: Women of Color in U.S. Society. Philadelphia, Temple University Press, 1994.

COLECTIVO IOÉ: Mujer, inmigración y trabajo. Madrid, Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales, 2001.

EHRENREICH, B.; HOCHSCHILD, A.R. (ed.): Global Woman: Nannies, Maids, and Sex Workers in the New Economy. New York, Metropolitan Books, 2003.

ESCRIVÁ, M. A.: “Conquistando el espacio laboral extradoméstico. Peruanas en España”, IESA Working Papers Series 05-04, 2004.

GREGORIO, C.: “El estudio de las migraciones internacionales desde una perspectiva de género”, Migraciones, n. 1, pp. 145-175, 1997.

HONDAGNEU-SOTELO, P.; ÁVILA, E.: “I’m Here, but I’m There’ The Meanings of Latina Transnational Motherhood”, Gender & Society, vol. 11, n. 5, pp. 548-571, 1997.

MOROKVASIC, M.: “Birds of Passage are also women”, International Migration Review, vol. 18, n. 4, pp. 886-907, 1984.

OSO, L.: La migración hacia España de las mujeres jefas de hogar. Madrid, IMU, 1998.

PARELLA, S.: Mujer, inmigrante y trabajadora: la triple discriminación. Barcelona, Anthropos, 2003.

ROMERO, M.: Maid in the USA. New York / London, Routledge, 2002.

DONES IMMIGRADES: AUTORES