Des de fa relativament pocs anys, els estudis sobre joventut han posat de manifest que aquest període ja no és una etapa de transició de la infància a l’edat adulta sinó un moment clau del cicle vital amb elements propis i decisius. Actualment, la prolongació de la condició juvenil s’allarga fins a la frontera de la trentena. Pel que fa a les dones joves, aquestes tenen vertaderes dificultats per exercir la seva condició de ciutadanes de ple dret, unes dificultats que són fruit de l’etapa vital que viuen com de la discriminació que pateixen per raó del seu sexe. Les dones joves¹ són un col·lectiu heterogeni nascut en el marc d’un règim democràtic on la igualtat de drets està reconeguda per les lleis. La gran majoria de dones joves tenen avui més recursos que les dones de generacions anteriors. Malgrat això, algunes velles formes de discriminació persisteixen, i n’apareixen de noves: una major taxa d’atur, una major temporalitat laboral, treball remunerat en llocs socialment infravalorats, sobrequalificació, etc. Tot això sense que s’hagin redefinit les seves relacions amb els homes i les tasques adjudicades al seu rol tradicional. Veiem què passa en primer lloc, respecte als treballs.

Pel que fa al treball remunerat, l’edat és un factor que influeix en les oportunitats i condicions de feina. En aquest sentit, s’han retardat les edats en les quals una majoria de dones actives troben feina. En un mercat laboral tan precari com el de la gent jove, l’atur és l’altra cara de la moneda de la temporalitat. Aquest arriba al 45% entre les noies de 16 a 19 anys. Tot i que aquestes edats normalment corresponen a períodes de formació, és preocupant el fet que una de cada quatre dones entre els 25 i els 35 anys que vol treballar no trobi feina. En els darrers anys les condicions laborals han sofert una forta degradació que han afectat homes i dones, principalment a causa de la precarització dels contractes i les condicions laborals que els acompanyen, la qual cosa s’ha traduït en una inestabilitat laboral molt elevada: un 57,4% dels contractes a joves són temporals. Tot i que les joves ocupades tenen un nivell de formació més elevat que els homes, això no es tradueix en l’accés a llocs de treball més ben remunerats i les diferències salarials són la prova palpable de la vigència de les desigualtats de gènere més enllà del que estableixen les lleis: A l’Estat espanyol el salari mitjà femení és encara un 34,7% inferior respecte el masculí, per a la realització d’una feina de vàlua igual.

Malauradament no existeix una jerarquia acadèmica paritària. A això cal sumar-li el fet que el percentatge de professores en l’educació superior és menor que la dels homes, i que la dona té una escassa presència en el món científic. I el que és més greu, no hi ha proporcionalitat entre la matriculació i estudis realitzats amb la inserció de les dones joves en el món laboral, llevat d’aquelles activitats de gran presència femenina. Un llicenciat universitari a Catalunya guanya, si és home, 39.077,23 euros anuals. Si té educació primària en guanya 19.340,22 i si no té estudis 15.696,45. En canvi, una llicenciada universitària guanya 24.960,75 euros anuals; si té educació primària, 11.415,27 i, si no té estudis, 9.779,74.

Pel que fa a l’habitatge, la gent jove té vertaders problemes d’accés. A l’increment de preus del mercat immobiliari i l’escassetat en l’oferta d’habitatges de lloguer i de protecció oficial, se li ha d’afegir la situació personal i familiar i la seva situació socioeconòmica i sociolaboral abans analitzada, que els distingeix de la resta de la població. Val a dir que l’esforç d’una jove per comprar un habitatge a la província de Barcelona suposa el 82% dels seus ingressos, i si opta pel lloguer es trobarà amb una mitjana de 779 euros.

Segons el darrer estudi del Consell de la Joventut de Barcelona sobre la participació de les dones joves al moviment associatiu juvenil, es destaca que les joves que participen en associacions juvenils són molt presents a la base associativa però no ens els òrgans de coordinació d’aquestes associacions. De fet el 75% dels càrrecs recau en nois i només el 25% en noies. Pel que fa als càrrecs de major responsabilitat, la presència de nois és aclaparadora i es situa en el 80%. Per tant, les noies no ocupen càrrecs, ni responsabilitats ni de lideratge; existeix, doncs, una clara segregació horitzontal i vertical.

Certament les dones tenen menys recursos per a la participació, i en el seu cas és especialment important el temps disponible –per la doble jornada laboral a què han de fer front la majoria–, però possiblement en el cas de les joves el factor més important depèn de la imatge social de les dones, i per tant de les motivacions per a la participació. Les formes de participació tradicionals es desenvolupen en entorns marcats per un ambient patriarcal on l’estil i les formes de treball s’estructuren seguint un model que no té en compte les aportacions específiques de les dones.

Les noies joves són un col·lectiu de risc pel que fa a la salut reproductiva i, especificament, pel que fa a l’augment dels embarassos no desitjats i a les malalties de transmissió sexual. Són diversos els factors que influeixen en que aquest sigui un col·lectiu de risc: relacions de poder del gènere masculí sobre el femení, dificultats per a parlar de sexe amb els progenitors, germans/es, amics/gues, expectatives de la gent jove davant l’acte sexual, la tipologia de la relació: estable o casual. En qualsevol cas, els embarassos no desitjats tenen fortes conseqüències en la vida de les dones joves: abandonament dels estudis, escassa o nul·la formació professional, dificultat d’accés al mercat laboral, major precarietat laboral, assumir el rol de mare de forma prematura i sense desitjar-ho. Segons dades de l’Instituto Nacional de la Juventud de España (INJUVE) el 9,9% de les dones joves que han tingut relacions sexuals amb penetració s’han quedat embarassades sense desitjar-ho en edats joves, entorn els 19 anys de mitjana.

DONES JOVES: RECURSOS BIBLIOGRÀFICS

ALBERDI, I;. ESCARIO, P.; MATAS, M.: Les dones joves a Espanya. Barcelona, Estudis Socials de la Fundació la Caixa, 2000.

LUQUE, S.; SERRANO, J.: L’estat de la joventut a Catalunya 2007. Barcelona, Fundació Ferrer i Guàrdia, 2007.

MARTÍNEZ, A.; RECIO, C.: La salut dels menors i joves. Malalties i malestars en una societat desigual. Barcelona, II Informe CIIMU (no publicat).

SERRANO, J.: L’emancipació dels joves catalans. Barcelona, Fundació Ferrer i Guàrdia, 2004.

SUBIRATS, M.: Las mujeres frente al reto de la autonomia. Barcelona, Icaria, 2000.

DONES JOVES: AUTORES