COOPERACIÓ AL DESENVOLULPAMENT AMB PERSPECTIVA DE GÈNERE (POLÍTIQUES LOCALS DE)
Laia Franco
Coordinadora del Centre URB-AL Eurollatinoamericà de Formació Política Dones i Ciutat, Diputació de Barcelona
COOPERACIÓ AL DESENVOLUPAMENT AMB PERSPECTIVA DE GÈNERE (POLÍTIQUES LOCALS DE): ARTICLE
Plantejaments teòrics sobre gènere i desenvolupament
La introducció de la perspectiva de gènere en el món de la cooperació internacional és de nou una història de reivindicació de la defensa dels drets de les dones i de les seves experiències en el disseny i la planificació del desenvolupament humà com a procés polític, tant en els anomenats països en desenvolupament, o del Sud, com en els països desenvolupats, o del Nord.
Dos han estat els elements claus en com el gènere ha estat incorporat com una variable d’anàlisi i, alhora, com un element de reivindicació i transformació política:
- La concepció de les dones i el seu rol en les societats del Sud i el Nord.
- El paper de les organitzacions de dones i la seva incidència política en els organismes internacionals i regionals.
Des dels inicis de les polítiques de cooperació al desenvolupament als anys 50 i 60, les dones han estat considerades subjectes passives de recepció de l’ajuda i alhora instruments a través dels quals gestionar les ajudes mitjançant el seu treball de cura familiar o comunitari gratuït (Moser, 1995). Les dones formen part dels grups socials més desafavorits, econòmicament passives però responsables úniques del benestar i el manteniment de la població. Exemples en són els menjadors populars al Perú. La desigualtat de les dones és concebuda com un problema únicament femení, que no qüestiona les estructures del sistema patriarcal i liberal, ni qüestiona la divisió sexual del treball ni la concepció tradicional d’homes i dones. En aquest marc sorgeix el que s’anomena Enfocament Dones en el Desenvolupament (WiD, en les sigles en anglès). D’aquest enfocament se’n deriven programes i projectes de cooperació al desenvolupament que es centren en aprofitar les habilitats femenines en la gestió de la pobresa (treball reproductiu gratuït a nivell comunal) i la promoció d’habilitats productives femenines a través d’iniciatives econòmiques a petita escala. Ambdós tipus d’iniciatives tenen l’impacte de sobrecarregar de treball a les dones en no tenir en compte el triple rol de les dones1 i ni les seves llargues jornades de treball, que es desenvolupa principalment en l’economia informal invisibilitzada.
La Declaració de la Dècada de la Dona per part de les Nacions Unides l’any 1975 significa l’inici d’un canvi de paradigma en la concepció de les causes i l’impacte de les desigualtats de gènere en el món del desenvolupament2.
Les conferències de Nacions Unides representen la introducció a escala internacionals de la situació de les dones. També signifiquen espais on organitzacions de dones d’arreu del món comparteixen reflexions, eines i estratègies, i on també, en molts casos, es posen sobre la taula les divergències entre les diferents formes i concepcions del ser dones, i les conseqüents formes de lluitar contra les desigualtats socials, econòmiques, polítiques i culturals que pateixen les dones arreu del món.
Al llarg dels anys 80, de la mateixa manera que es comença a introduir el concepte de desenvolupament humà, comença a sorgir els elements que conformen l’enfocament Gènere en el Desenvolupament (GaD en anglès)). Dit breument, aquest nou paradigma planteja que les desigualtats de les dones és un problema del model de desenvolupament, que la divisió sexual del treball produeix unes relacions de poder desigual on les dones tenen menys capacitat de decisió, i que és la posició social que aquest sistema de relacions produeix el que les fa vulnerables. D’aquest enfocament se’n deriven els processos d’empoderament (concepte introduït per les organitzacions de dones del Sud durant la Conferència de Beijing l’any 1995), així com l’estratègia de la transversalitat o mainstreaming com a instruments tècnics i polítics per a treballar en els projectes de cooperació al desenvolupament.
Des d’aleshores i fins a l’actualitat, la perspectiva de gènere, com a instrument tècnic i polític i com a “compromís institucional per modificar la condició i posició de les dones i aconseguir un sistema sexe-gènere més equitatiu” (Bastardes, Franco i Tomàs, 2006: 68), ha estat reconeguda com a imprescindible dins dels discursos de la cooperació. No obstant, com ha succeït en altres àmbits, l’anomenada transversalitat de gènere ha significat en molts casos l’evaporització del gènere.
La perspectiva de gènere en les polítiques locals de cooperació al desenvolupament
Els governs locals van arrencar els seus programes de cooperació al desenvolupament a partir d’iniciatives ciutadanes de solidaritat, que han anat institucionalitzant-se un cop els municipis han tingut capacitat política i econòmica per dissenyar les seves pròpies relacions internacionals (DD.AA., 2007).
Les polítiques de cooperació al desenvolupament dels governs locals solen ser de dos tipus: cofinançant i recolzant organitzacions no governamentals del Sud, ja sigui directament o a través d’ONGD del Nord; o en cooperació directa amb altres governs locals de països del Sud.
Partint de les diferents formes de treballar el gènere en la cooperació al desenvolupament resumides en l’apartat anterior, la forma com els ens locals s’aproximin a la perspectiva de gènere en els seus programes i projectes de cooperació al desenvolupament vindrà definida per:
- Si aquests estan inclosos dins d’una política i una estratègia més integral i quina dimensió té la defensa dels drets de les dones i les polítiques transversals de gènere.
- L’experiència i coneixement tècnic intern de l’ens local en iniciatives específiques per a dones i en polítiques transversals, i l’enfocament amb el que es treballin.
- El treball en xarxa local del municipi a l’hora de plantejar les qüestions que més impacten a la ciutadania i la capacitat de plantejar aquestes qüestions des d’una perspectiva globalitzada.
- La participació del govern local en xarxes regionals, nacionals i internacionals de temàtica de gènere.
La Cooperació descentralitzada com a estratègia política de treball de la perspectiva de gènere en la cooperació dels ens locals
La cooperació descentralitzada s’entén com la cooperació entre institucions públiques subnacionals (regionals, provincials, comarcals, municipals) d’Europa i Amèrica Llatina, seguint la definició de l’Observatori de la Cooperació Descentralitzada UE-AL (OCD) (Malé, 2006).
Seguint Malé, la cooperació descentralitzada és un marc privilegiat per posar a l’agenda política temàtiques molt pròximes a la ciutadania, i que permeten impulsar des del món local, estratègies innovadores i transformadores.
En aquest article volem, com a exemple d’aquest tipus de cooperació, rescatar l’experiència (en la que han participat diversos governs locals catalans i espanyols) de la Xarxa 123 per a la Promoció Política de les Dones en els espais de decisió locals del Programa URB-AL .Tot i que l’experiència ha estat molt més complexa, en relació a tot allò plantejat anteriorment, aquesta experiència és remarcable com a bona pràctica de política de cooperació local amb un impacte de gènere positiu perquè:
- Ha estat una via a través de la qual els governs locals europeus i llatinoamericans han donat major dimensió política a les polítiques de gènere dins els seus propis municipis. En molts casos la participació dels municipis en aquestes xarxes ha suposat la creació d’organismes específics de gènere / equitat / dones. - Ha resultat un espai de trobada i de debat entre les institucions públiques locals i les organitzacions de dones, posant sobre la taula la necessitat de treball en xarxa entre la societat civil i els governs públics.
- S’ha reivindicat el paper de les dones com a subjectes actives de desenvolupament, amb la visibilitat d’estratègies pròpies de reivindicació i de posada en pràctica d’instruments tècnics i politics que impacten sobre la qualitat democràtica dels municipis, amb l’augment de la participació política de les dones.
- S’ha reconegut la importància de fer el seguiment i avaluar els processos, des de l’experiència concreta de nous instruments de planificació de gènere, a partir de l’intercanvi de la pràctica en diferents contextos.
- Ha estat una experiència en la que els ens locals del Sud i el Nord (tot i les diferències de context econòmic, polític i social) han intercanviat des de les seves experiències.
Conclusions
L’aproximació de la cooperació al desenvolupament des del món local al treball pels drets de les dones i la introducció de la perspectiva de gènere ve donada, per una banda, pel context en el que es mouen els plantejaments teòrics i polítics del feminisme institucional i acadèmic en el món del desenvolupament. De l’altra, dels instruments propis de cooperació dels ens locals, com és la cooperació descentralitzada, i la seva capacitat per incidir en un fenomen, les desigualtats de gènere, que tot i tenir uns impactes específics a nivell local, són d’abast estructural i requereixen de plantejaments integrals i realment transformadors.
Podem resumir aquesta aproximació en els següents cinc punts:
1. La perspectiva de gènere en la cooperació al desenvolupament ha seguit un recorregut desigual en la seva vessant teòrica i tècnica que en la política, confonent-la com a conjunt d’eines, buidant-la dels seus plantejaments de canvi estructural.
2. Es dóna una gran dificultat en diferenciar el treball de cooperació amb les dones i un plantejament de transformació de les estructures de desigualtat de gènere. En aquest sentit, les organitzacions de dones (associacions) han tingut i tenen un paper clau en la concepció de la perspectiva de gènere com un instrument polític de transformació a incorporar en les agendes polítiques de cooperació.
3. Els municipis tenen polítiques de cooperació incipients; molts encara treballen únicament amb programes i projectes.
4. Les polítiques de cooperació i les temàtiques que s’hi treballen són un reflex de l’estratègia política i ideològica global de cada en local; s’han de treballar en xarxa amb la societat civil però també en xarxa i de forma coordinada a l’interior de la institució
5. Es necessari seguir incidint en el desenvolupament de polítiques de cooperació locals que superin la visió de la relació Sud-Nord-Sud des de l’assistencialisme i promoguin el treball en xarxa entre els mateixos ens locals i aquests i la societat civil.
Notes
1. Fa referència al treball productiu, reproductiu i comunitari. Des de la Teoria de gènere i desenvolupament es destaca la importància del treball comunitari, que s’entén com a l’organització col·lectiva d’esdeveniments socials i de serveis. Com el treball reproductiu, és un treball no considerat en l’anàlisi econòmica, basat en moltes hores de treball voluntari i que caracteritza d’una manera molt important la quotidianitat de milers d’homes i dones en els països del Sud. Dins d’aquest treball comunitari també es dóna una divisió sexual, en què homes i dones es dediquen a tasques amb un valor, un reconeixement i una identitat social diferents i desiguals.
2. Els plantejaments polítics i teòrics de les conferències de la dona de Nacions Unides han viscut una evolució des de la primera celebrada a Mèxic l’any 1975 i la darrera a Beijing el 1995 (i les posteriors revisions l’any 2000 i 2005). Aquesta evolució ha marcat els canvis progressius d’un enfocament a l’altre. S’han de tenir en compte, a l’hora d’entendre les diverses estratègies que se’n deriven, els contextos internacionals, com les polítiques d’ajustament estructural, el paper d’institucions com l’església catòlica, fenòmens que afecten d’una forma directa en la posició de les dones en l’estructura social i en la capacitat de reivindicar els seus drets.
3. La Red URB-AL 12 és una iniciativa de Cooperació descentralitzada de la Comissió Europea que té per objectiu la promoció de les dones a les instàncies de decisió locals. Conformada per més de 200 entitats sòcies, tant ens locals com entitats de la societat civil, d’Amèrica Llatina i Europa. Més informació a:
COOPERACIÓ AL DESENVOLUPAMENT AMB PERSPECTIVA DE GÈNERE (POLÍTIQUES LOCALS DE): RECURSOS BIBLIOGRÀFICS
BASTARDES, C.; FRANCO, L.; TOMÁS, S.: Eines per treballar gènere en la cooperació al desenvolupament. Barcelona, Creu Roja Espanyola, 2005.
KABEER, N.: Realidades trastocadas. Las jerarquías de género en el pensamiento del desarrollo. México DF, Piados, Género y Sociedad, 1998.
MALÉ, J.P.: ”Especificidades de la cooperación descentralizada pública: actores, contenidos y modelos”. Observatorio de la Cooperación Descentralizada, 1r Seminario. Barcelona, Diputación de Barcelona, 2006.
MOSER O. N. C.: Planificación de género y desarrollo. Teoría, práctica y capacitación. Flora Tristán y Entre Mujeres. Lima, 1995.
NUSSBAUM, M.: Las mujeres y el desarrollo humano. Barcelona, Herder, 2000.
VV.AA.: Desvelando el género. Elementos conceptuales básicos para entender la equidad. Serie Hacia la Equidad n. 9. Unión Mundial para la Naturaleza i Fundación Arias para la Paz y el Progreso Humano, Costa Rica, 1999.
VV.AA.: “Análisis de experiencias: cooperación descentralizada, inclusión social y género” en Anuario de la cooperación descentralizada. Barcelona, Observatorio de la cooperación descentralizada, 2007.
COOPERACIÓ AL DESENVOLUPAMENT AMB PERSPECTIVA DE GÈNERE (POLÍTIQUES LOCALS DE): ENTITATS, INSTITUCIONS I XARXES
A nivell internacional:
“INSTRAW. Institut d’Investigació i de Capacitació per a l’Avenç de les Dones de les Nacions Unides
Xarxa WIDE
America latina genera
Sin Género de Dudas
A nivell nacional i local:
Comissió de Gènere de la Federació Catalana d’ONGD
A Catalunya hi ha una gran diversitat d’ONGD que, en menor o major mesura, treballen pels drets de les dones al Sud i comencen a treballar d’una forma incipient la perspectiva de gènere d’una manera transversal.
Algunes d’elles treballen exclusivament temàtiques que afecten de manera específica a les dones i altres tenen en el seu interior grups o comissions que promouen la perspectiva de gènere en el si de les organitzacions. Presentem un exemple de cada una d’elles.
ASHDA, Associació per als drets Humans a l’Afganistan
ACSURAS
Centro Eurolatinoamericanoa de Formación política “mujeres y ciudad”
COOPERACIÓ AL DESENVOLUPAMENT AMB PERSPECTIVA DE GÈNERE (POLÍTIQUES LOCALS DE): AUTORES
Maruja BARRIG
Perú
Escriptora i activista feminista, estudià Literatura i Periodisme en la Pontificia Universidad Católica del Perú i es va graduar en Magisteri de Política Social per la Universidad Nacional Mayor de San Marcos. Treballa com a consultora de projectes de desenvolupament per a diverses agències internacionals. Actualment és investigadora associada i membre del Consell Directiu del Centre Peruà d’Estudis Socials (CEPES) i professora en el Diploma de Estudios de Género de la Pontificia Universidad Católica del Perú
Naila KABEER
Universidad de Sussex
Professora de l’Institute of Development Studies de la University of Sussex. Des de fa anys es dedica a investigar temes relacionats amb el gènere i el desenvolupament a Bangladesh, la Índia i el Vietnam
Maxine MOLYNEUX
Institut d’Estudis Llatinoamericans, Londres
Maxine Molyneux és professora de Sociologia de l’Institut d’Estudis Llatinoamericans, de la Universitat de Londres, en el qual dirigeix un Màster en Globalització i imparteix classes de Societat i Desenvolupament, Gènere i Política a Amèrica Llatina.
Amb una àmplia trajectòria investigadora, ha escrit extensament sobre teoria feminista, política i estudis sobre desenvolupament, i els seus treballs han estat traduïts a 10 idiomes.
Els treballs més recents abasten principalment tres grans àrees, les transicions post-socialistes; la democratització a Amèrica Llatina i els estudis comparatius sobre gènere, ciutadania i la formació de l’estat. El seus treballs se centren en gènere i justícia a Llatinoamèrica. Va ser cofundadora de la revista Feminist Review i és una de les editores de Economy and Society. Va ser consultora de les agències de Nacions Unides, d’Oxfam i altres ONG.
Recentment ha finalitzat dos grans projectes d’investigació, un per al ’Institut d’Investigació de les Nacions Unides per al desenvolupament Social (UNRISD) amb Shahra Ravazi i un altre amb Sian Lazar, per al Departament de Desenvolupament Internacional del govern britànic, sobre el desenvolupament dels drets de les dones tenint en compte la variable cultural, els quals han estat publicats
Clara MURGUIALDAY
Universidad del País Vasco
Llicenciada en Economia, ha realitzat cursos de postgrau en Mètodes d’Investigació sobre Dones (CIPAF, Universitat de Santo Domingo) i en Desenvolupament i Cooperació Internacional (HEGOA). Entre 1980 y 1998 treballà a Nicaragua, República Dominicana, Uruguai i El Salvador com a investigadora, formadora y consultora sobre la incorporació de las dones als programes de desenvolupament per a diferents organitzacions. Ha investigat i publicat sobre temes relatius a les dones (organització, participació sindical i política, impacte de la guerra, construcció de la ciutadania en la postguerra, etc.). Imparteix classes sobre Gènere i Desenvolupament en diversos màsters i col·labora amb la Coordinadora de ONGD del País Basc. Ha elaborat diversos conceptes relatius a las qüestions de gènere i la problemàtica de les dones
Natàlia NAVARRO
Barcelona
Consultora de gènere i desenvolupament per a diferents organismes nacionals i internacionals com el PNUD, el govern basc o el govern de Cantàbria. Professora en diferents cursos i màsters universitaris relacionats amb temàtiques de gènere, desenvolupament i cooperació internacional, canvi intraorganitzacional, estratègies de gènere institucionals
|
