La preocupació de les ciències socials pel benestar s’ha tractat principalment des de la literatura sobre l’Estat del benestar. La revisió d’aquesta literatura posa de manifest, com a mínim, dues concepcions teòriques entorn del concepte benestar: d’una banda, l’enfocament, majoritari entre els especialistes, que assimila el benestar a les prestacions socials de l’Estat a les quals s’accedeix a través de l’ocupació; i, d’altra banda, l’aproximació de la perspectiva de gènere des d’on es reclama la necessitat de repensar aquesta concepció del benestar sense oblidar la importància del treball domèstic, el treball de cura i el temps. Dins d’aquesta segona perspectiva és on cal situar l’origen del concepte benestar quotidià.

Concretament, la gènesi del concepte sorgeix amb el debat sobre la necessitat de repensar l’Estat del benestar davant dels canvis socioeconòmics i demogràfics que experimenten les societats occidentals a finals del segle XX. Des de la perspectiva de gènere, diverses autores parlen dels límits i contradiccions de les polítiques de l’Estat del benestar que obliguen a revisar l’orientació de les polítiques socials en general i del concepte de benestar en particular. En aquest sentit, les científiques socials són pioneres a l’hora d’estudiar com el model de benestar vigent afecta les relacions socials de gènere i com la suposada neutralitat de les seves polítiques repercuteix negativament sobre el benestar de la població en general i del col·lectiu femení en particular.

Les veus més crítiques venen del nord i del sud d’Europa. Bona part de les aportacions teòriques són fruit del balanç que algunes especialistes fan de les polítiques impulsades pel model nòrdic anomenat women-friendly welfare state (Hernes, 1996; Borchorst-Siim, 1996). Unes crítiques que s’acompanyen de les reflexions que algunes científiques socials del sud d’Europa plantegen entorn dels conceptes benestar i temps (Balbo, 1987; Saraceno, 1986). Efectivament, a partir de les primeres crítiques nòrdiques, les autores italianes es pregunten pels orígens dels límits i contradiccions de l’Estat del benestar i troben la resposta en la vida quotidiana. Segons elles, el problema del règim de benestar radica en l’absència i invisibilitat de la vida quotidiana a l’hora de dissenyar les polítiques i, per tant, en l’adopció d’una mirada neutra en la diagnosi d’una realitat heterogènia.

Balbo (1987) planteja la necessitat d’estudiar la realitat concreta de la vida de les persones i, sobretot, les estratègies que utilitzen per fer front als problemes de la quotidianitat. Per a ella, només així és possible superar la neutralitat de les polítiques públiques. Amb la millora del coneixement de la vida quotidiana es posa de manifest que el temps i el treball de cura són les carències no ateses per l’Estat del benestar. I, conseqüentment, la clau de volta per fer front als límits contradictoris de la societat del benestar. Aquests límits que condueixen les dones a una situació paradoxal al viure amb malestar quotidià el context de benestar material que les empara. Una paradoxa que es manifesta en termes de temps.

Davant d’aquest escenari, Balbo crida l’atenció sobre com les pautes temporals vigents i els usos socials que d’elles se’n deriven són qüestions a revisar per totes aquelles alternatives que vulguin replantejar el benestar (Torns, et al. 2006). La qual cosa obliga a considerar la importància que els temps i treballs dedicats a la reproducció humana tenen en termes de benestar. Des d’aquest enfocament, Balbo (1991) considera que el temps de vida ha de ser l’eix entorn del qual dissenyar les polítiques de benestar i revisar l’organització social del temps: el temps de vida permet qüestionar l’Estat del benestar tot revisant el concepte de benestar vigent des del pacte fundador d’aquest marc institucional.

La complexitat que suposa abordar de nou la definició i valoració de conceptes bàsics com ara el de benestar explica perquè, encara ara, es tracta de qüestions de plena actualitat. En aquest sentit, s’observa que la majoria d’especialistes en política social comparada estableixen una correspondència entre les prestacions socials de l’Estat i l’ocupació. Per a ells, la relació del benestar i el treball és una relació salarial i, per tant, subjecte a la lògica econòmica des d’on es prioritza la dimensió material del benestar.

Front l’enfocament productivista que considera el salari la millor garantia de benestar, es continuen alçant veus crítiques des de la perspectiva de gènere. Totes elles es manifesten contràries a aquest enfocament per està construït sobre l’experiència masculina i, per tant, al marge de la realitat femenina. En aquest sentit, existeix un cert acord entre algunes científiques socials a l’hora de reclamar la revisió del concepte de benestar en tant que és deutor de la lògica econòmica sobre la qual es funda l’actual Estat del benestar. O el que és el mateix, és deutor de la relació que mantenen l’Estat i el mercat, sense considerar el paper de les dones dins la llar-família com a proveïdores de benestar. Un marc institucional que ofereix protecció social, per bé que més enllà de les qüestions laborals només contempla l’ensenyament i la sanitat. De manera que deixa de banda la responsabilitat d’organitzar socialment la cura quotidiana de les persones, sens dubte font de benestar quotidià.

Amb tot, sembla possible afirmar que el benestar material que garanteix l’ocupació és una condició necessària però no suficient per aconseguir el benestar quotidià. Dit en altres paraules, no és suficient considerar els temps i els treballs que tenen compensació material -ja sigui en termes de diners o serveis socials-, sinó que també cal considerar els temps i els treballs no reconeguts econòmicament però imprescindibles per a la reproducció de les persones.

En el terreny de les propostes, Balbo (1987) reivindica el dret a la quotidianitat entès com un dret contrari a l’acció paternalista i assistencial de l’Estat del benestar. Segons el seu parer, el reconeixement d’aquest dret hauria de permetre donar veu i resposta a les necessitats personals, concretes i quotidianes de les persones. O el que és el mateix, un canvi d’enfocament de les polítiques públiques per tal d’incloure la vida quotidiana i la dimensió local.

D’una banda, la consideració de la vida quotidiana obliga a tenir present la seva estructura sexuada. Tal com explica Saraceno (1986), cal tenir present que dins la llar/família, homes i dones viuen realitats diferents vinculades a la identitat masculina i femenina. Unes identitats construïdes socialment i que condicionen les experiències subjectives que les persones tenen en els diferents àmbits de la seva vida i, en especial, en l’àmbit domèstic i familiar. En aquest sentit, la interiorització de les pautes socioculturals esdevé un element clau per comprendre les diferències entre homes i dones respecte la percepció de les responsabilitats dins de la llar. I, per tant, com aquesta percepció condiciona i naturalitza l’ús del temps i la distribució del treball domèstic i familiar.

BENESTAR QUOTIDIÀ: RECURSOS BIBLIOGRÀFICS

BALBO, L.: Time to Care, Politiche del tempo e diritti quotidiani. Milano, Franco Angeli, 1987.

BALBO, L.: Tempi di vita. Milán, Feltrinelli, 1991.

BALBO, L.: “Tempi della vita quotidiana, temi del sistema di governance”, Quaderni di Teoria Sociale, 4: 123-138, 2004.

BORCHORST, A.; SIIM, B.: “Las mujeres y el Estado del Bienestar avanzado. ¿Una nueva forma de poder patriarcal? a SHOWSTACK SAZÓN, A. (coord.): Las mujeres y el estado. Madrid, Vindicación Feminista Publicaciones, 1996.

CORDONI, E.: “Las mujeres cambian los tiempos”, Cuadernos de Relaciones Laborales, 2: 221-237, 1993.

HERNES, H.: “Las mujeres y el Estado de Bienestar: la transición de la dependencia pública a la dependencia privada” a SHOWSTACK SAZÓN, A. (coord.): Las mujeres y el estado. Madrid, Vindicación Feminista Publicaciones, 1996.

MORENO, S.: La quotidianitat, un nou valor polític? Reflexions entorn l’actual organització del temps. Barcelona, Fundació Nous Hortizons, 2003.

SARACENO, C.: "Uomini e donne nella vita quotidiana. Ovvero: per una analisi delle strutture di sesso della vita quotidiana" a BIMBI, F.; CAPECCHI, V. (eds.): Strutture e strategie della vita quotidiana. Milà, Franco Angeli, 1986.

TORNS, T.: Les polítiques de temps: un repte per a les polítiques de l’Estat del Benestar. Barcelona, Fundació Nous Horitzons, 2003.

BENESTAR QUOTIDIÀ: ENTITATS, INSTITUCIONS I XARXES